#14: Bitcoin: Una revolució financera o una estafa miliònaria?
Com funciona l'actiu antisistema i per què cada vegada més inversors hi confien
Aquest dissabte passat va marcar 6 mesos de l’últim halving del Bitcoin. N’hi ha que no deveu saber de què va aquesta història, alguns altres potser sí. Entenc que molts encara pogueu pensar “ara és quan ens fotrà la xapa de cryptobro”. Un argument relativament raonable fa uns anys. Avui, en canvi, teniu a BlackRock, la gestora d’actius més gran del món (amb 10.000.000.000.000$ de valor gestionat), comprant al voltant de ~2000 Bitcoins CADA DIA de mitjana. Avui en dia, ja controlen al voltant de 400.000 Bitcoins. Aproximadament un 2% de tots els Bitcoins que existiran mai.
Com podeu entendre, aquesta gent només mira als llocs on pot fer-hi més calers. Va com va.
Avui, parlarem del Bitcoin: una estafa miliònaria o una revolució financera? I no us en parlaria si no cregués que val la pena estar-ne al corrent.
Després d’aquests tres capitols en els quals us he plantejat el meu esceptisime sobre el món on vivim, és hora de parlar-vos de l’actiu més antisistema que ha existit mai.
I, com que aquesta serà la temàtica, he d’anar amb peus de plom i us deixaré un disclaimer que els meus subscriptors de pagament ja estan acostumats a veure:
⚠ Recordeu que tot el que comparteixo és només per informar i educar i res del que conté aquest post és una recomanació de compra o venda. No puc fer-me responsable de les decisions que prengueu. Feu la vostra pròpia recerca i, si teniu dubtes, parleu amb un assessor financer de confiança. ⚠
I sobretot, tinguem sempre en compte que el mercat crypto és extremadament arriscat, algunes coses més que d’altres.
Com un dia el meu estimat i savi oncle em va dir:
“No inverteixis en les coses que no entens.”
I aquest, és un consell que sempre és bo tenir en compte. En vam parlar en el post de la diversificació:
La qual és, doncs, la protecció contra la nostra pròpia ignorància.
Una altra cosa que podem fer, però, és, preciament, entendre com funcionen les coses a nivell fonamental. I d’això us vinc a parlar avui:
La misteriosa història del Bitcoin.
Com funciona l’actiu més controvertit del món.
Val la pena invertir-hi?
La història del Bitcoin comença el 2008, just després de la crisi financera més greu de la història recent, quan una persona o un grup de persones sota el pseudònim de Satoshi Nakamoto va publicar un article titulat "Bitcoin: A Peer-to-Peer Electronic Cash System". A dia d’avui, ningú sap qui va crear realment el Bitcoin. Només sabem que va ser una invenció nascuda en un moment de caos absolut i d’escepticiscme cap el sistema financer que governa el món.
Curiós… justament avui, cada vegada hi ha més escepticisme d’aquest mateix sistema.
La idea, doncs, era crear una moneda digital descentralitzada, que no necessités bancs centrals ni intermediaris. El tal Nakamoto va llançar el software el 2009, i el primer bloc de la cadena de blocs (el "genesis block") es va minar, iniciant així el Bitcoin.
Molt breument: què coi és això dels blocs i de la descentralització? Tan important és?
El problema clàssic per entendre-ho és el problema dels generals bizantins. Una metàfora per explicar com funciona el sistema de blockchain.
Imaginem uns generals que han de decidir si atacar una fortalesa o retirar-se, però estan separats i han d'enviar missatges per comunicar-se. El problema és que alguns generals poden ser traïdors i enviar missatges falsos, fent que alguns ataquin mentre altres es retiren, i això pot acabar en desastre.
El blockchain resol aquest problema assegurant que tots els generals (o participants) es posin d'acord abans de prendre cap decisió, fins i tot si alguns intenten enganyar. Això es fa mitjançant un sistema de consens que garanteix que la informació sigui la mateixa per a tothom, evitant la traïció o el caos.
En altres paraules, tenim un sistema informàtic que no depèn de cap entitat central omnipotent (descentralitzat). Tota la informació es pot veure amb total transparència entre tots els interlocutors del sistema.
Però… llavors, si ningú controla el sistema, com es manté? O, més ben dit, qui el manté?
Aquests són els anomenats miners. Són persones, grups o empreses que es dediquen a invertir en infraestructura tecnològica per tal de fer el processament de totes aquestes transaccions. Aquestes transaccions estan agrupades en els famosos blocs.
I sabeu què passa quan un miner aconsegueix minar un bloc? Obté una recompensa… en Bitcoins, òbviament.
Però això no és tot, per què hauria de ser un sistema tan interessant sinó? Ens deixem dues peces clau:
Cada vegada que s’hagin minat una certa quantitat de blocs, la recompensa pels miners serà tallada per la meitat (aproximadament cada quatre anys).
Això fa que, si no puja el preu, els miners no estan incentivats a minar Bitcoins, cosa que fa que no es creïn nous Bitcoins, cosa que fa, també, que pugi el preu.
Mai podran exisistir més de 21 milions de Bitcoins.
Cosa que fa que el Bitcoin sigui, per naturalesa, un actiu escàs.
Així doncs, quan aquest sistema va nèixer el 2009, quan aconseguies minar un bloc, se’t recompensava amb 50 Bitcoins. Avui, la recompensa és de 3,125 Bitcoins després de tots els halvings que hi ha hagut (de “meitat” en anglès: half).
Aquí és on les coses es comencen a posar interessants.
Un actiu monetari digital escàs basat en un sistema descentralitzat, que ningú pot controlar, automantingut i dissenyat per què es revaloritzi a mesura que passa el temps.
Si més no, és una idea interessant. Alguns ho veuen com una “assegurança” contra la inflació perpètua a la qual ens enfrontem.
Aquí és on comença un debat una mica filosòfic.
Té sentit o no té sentit la idea del Bitcoin?
Bé, depèn del valor que li pugui atribuir la gent. N’he sentit molts dir: però si el Bitcoin no té cap valor!
I els diners que tenim a la cartera en tenen? De fet, ja pràcticament no portem diners en efectiu. Té valor el numeret que surt a la pantalla de la vostra banca online? Molta gent argumenta que no. Especialment tenint en compte que els bancs només han de tenir un 1% (si no recordo malament) dels diners que diuen que tenen per complir amb la llei. Bona aquesta, eh? 🥶
Com moltes coses d’aquest món, és un conveni. Percevem el valor perquè ho fem tots a la vegada. Però, com m’agrada recordar ben sovint: al món occidental som uns privilegiats. Tenim divises fortes i estables. A l’Argentina, Zimbàbue, Turquia o Veneçuela no poden dir el mateix.
Tot i així, com he anat dient recentment, el sistema econòmic comença a fer aigües. La nostra divisa, la divisa amb la qual ens paguen el sou i on hi tenim els nostres estalvis, és devaluada constantment i a un ritme major del que pensem perque el sistema pateix problemes estructurals a causa de la demografia, el deute, entre altres. Ahir, 21 d’octubre del 2024, el deute nacional d’Estats Units va superar els 35,8 trilions de dòlars americans.
En aquest context, la idea del Bitcoin té una mica més de sentit.
L’analogia que ha quallat més: el Bitcoin és l’or digital. Un actiu que suposadament protegeix el teu poder adquisitiu sense necessitat d'haver de ser res més que una reserva de valor.
Tot i que semble com si fos l’or havent-se fotut esteroides… 😂🥇
Al final del dia, el que farà que el Bitcoin creixi és l’adopció. Si només s’ho miren quatre friquis, acabarà en poca cosa. Des dels seus inicis, el Bitcoin ha estat objecte de debat: uns el veuen com una revolució financera, mentre que d'altres creuen que és una bombolla especulativa. Però amb la implicació de milions i milions de persones i d'institucions com BlackRock, la narrativa està canviant.
Però abans de tancar, permeteu-me visualitzar el preu del Bitcoin a través del temps.
Com us he comentat, està programat per tal que mai n’hi pugui haver més de 21 milions, per tal que cada vegada costi més de minar i, d’aquesta manera, que el preu segueixi pujant.
Però mirant això, sembla difícil extreure’n conclusions. La cosa canvia quan ho posem en un gràfic logarítmic (és a dir, per creixements exponencials) i marquem els moments en què hi ha hagut un halving.
Com podeu veure, des del seu naixament, el Bitcoin, tot i haver sigut extremament volàtil, s’ha comportat de maner cíclica, innegablement. Cosa que li dóna una certa predictibilitat. Mesos després del halving, l’efecte es comença a notar i el preu puja. I així fins al proper cicle.
Bon moment per recordar:
La història no té per què repetir-se, però sovint rima.
Veurem què passa. Però, com us he comentat, és un tema que passa per l’adopció. I sembla que la trajectòria és clara: sembla ser que el creixement del sector crypto està sent més ràpid que el del propi Internet.
Poc a poc i bona lletra.
I deixeu-me ser absolutament clar: el 99% de tots els cryptoactius són una completa estafa i no valen per res. Molts són projectes que volen arribar a algun lloc però fracassaran, altres no tenen cap sentit, altres són directament estafes massives.
És el que té la innovació i la tecnologia. Quan Internet va neixer, passaven coses extranyes. I encara passen. Però això no deslegitima la idea de Internet.
En la meva humil opinió, i ja heu vist el disclaimer del principi, ara mateix és més arriscat no tenir Bitcoin que tenir-ne, encara que sigui poc.
No us diria el mateix si tingués més confiança en la robustesa del sistema, però ja ho heu vist. Hi ha moltes coses que trontollen i és important tenir un pla B… i C. I Z també.
Dit això, que cadascú faci el que cregui convenient i qui avisa no és traïdor.
Vivim en un món boig i moltes coses estan canviant. Però ja sabem com va això. El que el principi la majoria deien que era una bogeria, a vegades s’acaba convertint en la norma.
Si us heu quedat amb ganes de més informació, he obert un post de pagament que vaig publicar ara fa 3 mesos.
Apa doncs, ja ho sabeu, si em voleu donar suport, compartiu-ho amb els vostres amics i coneguts escèptics 😙
Vigileu el que feu.
Una abrçada,
Arnau