#13: El món on vivim i com sobreviure-hi: PART III
Un futur incert però brillant
Ja hi tornem a ser. Bon dia a tots i ànims amb la setmana.
Avui procuraré fer-vos petar el cap.
Us vinc a parlar de coses que em flipen però que, a la vegada, veig que la gran majoria de la gent ignora absolutament. Molts, perduts en un món saturats de vídeos de 20 segons i, consegüentment, és aquest número de segons on el rang d’atenció de la persona mitjana està convergint. Siguem més selectius amb la informació que consumim.
Penseu-ho així: la informació que consumiu és pel vostre cervell el que la vostra dieta és pel vostre cos.
Avui, acabem la sèrie de El món on vivim i com sobreviure-hi. Parlarem de:
El present: el sistema financer està trencat. Aprofita-ho o pateix-ne les conseqüències.
El futur: incertesa i innovació per sobreviure.
Sé que us he presentat un escenari força pessimista, però tranquil·litat, hi ha esperança.
Primer de tot, deixeu-me deixar una cosa claríssima i que consti que en cap cas vull que aquest sigui un post polític:
Pels que sigueu escèptics del sistema econòmic, els que us identifiqueu fermament amb el socialisme (i no cal posar a tothom al mateix sac, ni molt menys) o, ja portat a l’extrem, el que us considereu anticapitalistes, tingueu claríssim el rol que l’economia té en totes les nostres vides. Incentivada, ben sovint, per pràctiques capitalistes. Vivim en un sistema molt complex que, fins a dia d’avui, ha funcionat prou bé i ha fet que la humanitat prosperi.
Pels escèptics, feu una ullada a aquest gràfic sobre l’evolució de la mortalitat infantil (és a dir, morts per cada 1000 naixements) en els últims dos segles:
Ben sovint la gent dona per donades moltes coses. Com ara l’aigua que surt de l’aixeta o l’electricitat que arriba a les nostres cases. Veuen l’economia com una cosa màgica que proveeix per la societat. I, arrel d’això, sovint perdem la perspectiva de com de fràgil pot arribar a ser el sistema on vivim, mentre ens emmirallem en alternatives totalment idealistes.
L’economia és, doncs, el que manté les constants vitals del sistema. I si encara dubteu de l’impacte que té, us deixo aquest clip de La Gran Aposta, una absoluta obra mestra del cinema, en la qual es posa de manifest que, en aquest cas a EEUU, per cada punt percentual d’augment d’atur, 40.000 persones moren.
Com va dir l’Elon Musk al podcast del Joe Rogan:
“Some people have this absurd view that the economy is this magical horn of plenty... that it just makes stuff. The goods and services com from this. Let me break it down for the fools out there: If you don’t make stuff, there is no stuff.”
En català:
“Hi ha gent que tenen aquesta visió absurda sobre l’economia i es pensen que és una espècie d’entitat màgica d’abundància... que genera coses. Els béns i els serveis que consumim venen d’allà. Deixeu-me que els hi expliqui a aquests il·lusos: si no generes coses, no hi ha coses.”
Independentment de si us cau bé o no, recomanaria que us paréssiu a escoltar a aquest home quan es discuteixen temes en profunditat. Sempre amb sentit crític i pragmatisme, òbviament. Quan parla de ciència, tecnologia, innovació i futur... és un p*to espectacle.
Aquest tercer i últim article de la sèrie, estarà separat per dues parts.
.
El Present: el sistema financer està trencat
Abans de començar, pels que no ho hagueu fet, us recomano llegir la primeres dues parts:
Com us deia, vam pintar un panorama una mica fotut. I és que en certes coses, estem molt fotuts.
La qüestió, és que per tal de que tot plegat no se’n vagi en orris, el Banc Central Europeu i la Reserva Federal d’Estats Units, seguiran “imprimint” calers a mansalva. Això ho faran per dues coses:
Per incentivar l’economia. A veure si màgicament podem mantenir nivells de creixement raonables...
Per devaluar el deute monstruós que han creat els governs.
Aquest segon punt és molt important.
Si en el sistema hi haguessin només 100€ circulant i jo en dec 20 a algú, pensaré: quina putada, són molts diners això. Ara bé, si de cop i volta entren 100€ més al sistema i tot puja proporcionalment de preu, els 20€ de deute resulta que ja no són tant. Concretament, el problema ara és la meitat de gran ja que 20 de 100 és un 20% però 20 de 200 és un 10%.
És això. No hi ha més. Juguen a aquest joc:
Economia estancada, doncs…
Demanem calerons a través de deute i…
Ens els ventilem i llavors…
Imprimim diners per devaluar el deute.
Segur que la majoria deveu pensar: però això... és... legal? Correcte? Sostenible?
No gaire. No gaire sostenible.
Poden anar fent jocs, modificant alguna cosa per aquí o per allà, però com deia l’amic Musk: si no crees coses, no hi ha coses.
Només per imprimir bitllets no canvien les coses de la nit al dia. I sinó, pregunteu-ho als argentins o als veneçolans. Està bé fer aquest exercici a vegades, ja que els privilegiats del món occidental estem, ben sovint, desconnectats d’aquestes coses.
Deixeu-me que sigui directe:
Estan devaluant la moneda en la que cobreu els vostres sous a temps real. I no pararan. Creieu-me. No pararan. No tenen alternativa. Estan entre l’espasa i la paret. L’economia no tira prou. La població s’envelleix o, directament, no li agrada treballar. Tenen moltes més despeses que ingressos i ho arreglen demanant deute. Deute, deute i deute. L’única manera que els queda de sortir-ne és imprimir calers. I, això, crea inflació.
I ja sabeu la norma a hores d’ara: quan una moneda es devalua, els actius pugen.
No és un tema d’opinions. Són matemàtiques. És objectiu.
Voleu veure del que us parlo? Aquí teniu la Borsa argentina els últims 5 anys:
Un +4.400% en cinc anys! Com és que no hi vam invertir? Deu ser per això:
El peso argentí respecte l’euro ha patit un -99% del seu valor en els últims 10 anys... Imagineu-vos tenir 1.000€ al banc i que al 2034 us puguin comprar, com a molt, un menú de migdia a un restaurant normalet.
El cas argentí reflecteix, de manera extrema, el que vivim al món occidental.
És ben clar:
Els que estalviïn i inverteixin, hi sortiran guanyant.
Els que guardin els seus estalvis sota el coixí (per tenir-ho suposadament tot controlat), hi sortiran perdent.
Finalment...
Per acabar aquesta part, deixeu-me dir-vos una cosa bastant terrible, abans de posar-nos més optimistes.
Sabeu allò de que la inflació als països del món occidental és aproximadament un 2%?
BULLSH*T!!
La creació de diners al sistema, una manera de mesurar com de ràpid s’està devaluant una moneda, ha estat creixent a un ritme aproximat d’entre 12%-15% anual.
Això significa que la inflació, realment, passa del 10%, sobradament. Res de 2%.
O en altres paraules, si no esteu revalorant els vostres diners entre un 12% i un 15% anualment, esteu perdent poder adquisitiu 💀.
Llavors la gent es pregunta com és que no es poden permetre una vida “normal”...
Em sap molt de greu ser jo qui us hagi de donar les males notícies.
Passem, doncs, a una part més optimista. Tot té solució.
.
El Futur: innovació
Espero que us hagi fet venir una mica de canguelo amb tot això. És la idea. I, sobretot, que tot plegat us faci reflexionar.
Com ja us he dit en altres ocasions: som una generació que no ens podem permetre ser analfabets financerament.
Dit això, no us vendré la moto: el futur és incert. Ningú sap què passarà.
Però si una cosa caracteritza la raça humana, és que constantment innovem. És una força pràcticament imparable.
I, avui, és més important que mai.
Hi ha hagut un seguit d’elements en les últimes 4-5 dècades que han creat els fonaments per una revolució tecnològica sense precedents. Això fa que avui en dia estiguem vivint un món que no s’assembla gens al món on van viure els nostres avis, fa només un parell de generacions enrere.
Aquests fonaments han catapultat i accelerat la innovació de tal manera que, ara mateix, un seguit de tecnologies estan convergint per canviar el món més del que ja ha canviat.
Altra vegada, pels escèptics o, si més no, pels que no ho seguiu tant, aquí teniu un llistat de 10 innovacions que estan canviant el món a temps real:
Intel·ligència Artificial: software capaç de generar text, imatges i vídeos i analitzar dades massivament, com ChatGPT i DALL·E.
Computació al núvol: Infraestructura tecnològica més flexible, escalable i assequible.
Energies renovables: Creixement de l'energia solar i eòlica, i bateries molt més eficients i assequibles.
Computació quàntica: Avenços significatius en potència de càlcul dels ordinadors.
Robòtica avançada: Robots que estan transformant la indústria i la logística, amb aplicacions en tota altra mena d’entorns.
5G: Major velocitat de connexió i millora de la connectivitat global.
Cotxes elèctrics i autoconduïts: bàsicament Tesla i altre, com Waymo, han impulsat aquesta tecnologia.
Fintech i criptoactius: neo-bancs, finances digitals, Blockchain i DeFi estan canviat el món financer.
Editatge genètic amb CRISPR: progrés en tractaments mèdics i modificació genètica.
Biomarcadors per diagnòstics personalitzats: diagnòstics més precisos i tractaments a mida per cadascú.
Altra vegada, pels escèptics. Mireu el que han sigut capaços de fer els genis de SpaceX. Empresa privada fundada per l’Elon Musk, que està reinventant l’exploració especial, el món dels satèl·lits i de les telecomunicacions.
.
I això no és tot. Cada vegada va més ràpid. El canvi s’està accelerant.
Sempre dic que, altra cosa no, però avorrir-nos no ens avorrirem aquestes properes dècades. Podem flipar fort.
Per tal de protegir-nos a nosaltres mateixos, com a individus, i protegir les nostres famílies i la nostra salut financera, cal que pugem al tren de la innovació.
La societat i l’economia pateix problemes estructurals dels quals n’és difícil sortir i que faran que tots i cada un de nosaltres en patim les conseqüències.
La pregunta és: vols simplement patir-ne les conseqüències... o aprofitar-te’n?
Ja ho heu vist en el gràfic de la Borsa argentina. El país està en la m*rda i l’únic que ha fet la Borsa és anar cap amunt. Artificialment, és clar, a causa de la devaluació de la seva divisa.
Però... i amb una divisa més estable i forta? Invertir en les companyies que estan canviant el món? Les companyies que tenen moltes de les ments més brillants d’avui en dia treballant-t’hi?
Ser selectius, invertir en companyies de qualitat, responsables, amb bones praxis, que facin les coses bé, amb models de negoci sostenibles, duradors, etc...
Invertir en companyies que milloren la productivitat, eficiència i sostenibilitat de la humanitat.
Fa 10 anys no era tan fàcil fer-ho. Avui ho és:
I recordeu:
La tecnologia és capritxosa: hi havia un debat ara fa uns 12 anys sobre si seria el DVD o Blu-Ray. Un debat que va quedar esterilitzat a causa d’una companyia extremadament innovadora: Netflix.
Netflix van usar la revolució digital, l’ample de banda millorat i la computació al núvol per canviar una indústria de dalt a baix. Avui, són una companyia amb beneficis, estable, revolucionària i líders.
Recordo cap allà al 2012 quan m’estava preparant per la Selectivitat i pensava: això que està arribant d’Estats Units que es diu Netflix... està molt bé! Potser hi hauria d’invertir.
Llàstima! No ho vaig fer... 💩
Però què hem de fer? Quedar-nos de braços plegats? Nah...
D’això va aquesta cosa d’Alzina Capital.
De sobreviure en un món on la única cosa que és constant és el canvi. I un món en que ens ho han deixat una mica complicat als nous joves adults.
Però hi ha moltes oportunitats que cal aprofitar.
Us en parlaré aquí.
.
La setmana que ve parlarem d’un actiu que enamora i que indigna. Un actiu incomprès pel gran públic. Alguns el perceben com una estafa, altres el perceben com un gran revolucionari. Però un actiu indubtablement innovador.
.
Au doncs, que vagi bé la setmana. I ja ho sabeu:
Si us agrada el contingut: recomaneu i compartiu!
Si voleu posar-vos manos a la obra: a la versió de pagament parlo de les meves operacions, compres, vendes, anàlisis i busca d’oportunitats.
Gràcies, com sempre, per la confiança.
Una abraçada,
Arnau