#12: El món on vivim i com sobreviure-hi: PART II
Innovació (i inversió 😉) o col·lapse
Hola a tothom!
Espero que estigueu tenint un magnífic dimarts i estigueu preparats per una mica més de xixa sobre el sistema en el que ens ha tocat viure. 🔥
Però, com acostumo a dir, no tot és negatiu. Recentment, Linkin Park, el grup que vaig mamar més de petit, ha tornat! 😭 Reinventat i ben forts.
En una època en què és ben difícil no ser escèptic del món que ens rodeja, és magnífic tenir-los al costat, sempre amb el seu toc nostàlgic que tant m’agrada.
Gas a la segona part. Avui parlem de:
Com el creixement econòmic ens ha de salvar, teòricament.
Les tres forces fonamentals del creixement econòmic.
I la única de les tres que ens pot salvar d’un futur fotut.
Així doncs, com vam dir a la primera part, estem fotuts.
El món occidental, poc a poc, ha anat caient a un espiral del qual és difícil sortir, ara mateix.
Sigui com sigui, a ningú li agrada entrar en una crisi, de tal manera que els governs i els bancs centrals estan incentivats a “postposar” el dolor que va lligat amb els temps de crisi.
Si hi ha creixement econòmic, tot anirà bé.
Si mantenim un cert ritme de creixement, encara que sigui poc, hauríem de poder anar tirant fins arribar a un punt estable, no? Al final, a ningú li agrada tenir avui menys del que tenia ahir.
Com vam comentar a la primera part, més activitat econòmica significa més impostos recaptats i, amb aquests impostos recaptats, podem gastar en qualsevol necessitat que tinguem.
I aquí és on entrem a plantejar-nos: d’on surt el creixement econòmic? No cal posar-se gaire tècnic. És força simple i bàsicament són tres elements:
1 - Població: com més siguem, més activitat econòmica generarem. Aquesta opció però, com ja hem vist, està ben fotuda.
2 - Deute: Si em deixen diners, puc invertir en coses que, d’altra manera, no em podria permetre creant, d’aquesta manera, activitat econòmica. Aquesta opció, també està fotudíssima. Aquí sota teniu un llistat de països del món occidental i els seus deutes (2024):
Un professor una vegada em va ensenyar que, per un estat, estar al voltant del 50% de deute respecte el teu PIB està prou bé. Tens deute per finançar el teu creixement, però el deute és gestionable. Ara bé, posar del 80%-90%, no és gens bo. Aquí és quan l’estat comença a ofegar-se amb els deutes.
.
Així doncs, tenim un problema estructural.
Sabeu per què els hi diuen Baby Boomers als que van néixer als 50-60, oi? Perquè hi va haver un Boom demogràfic. Van néixer molts infants. I aquell Boom que va ser precedit d’una baixada de natalitat ens va deixar a les generacions futures, condemnats. Sense que fos, directament, culpa de ningú.
Les generacions d’adults joves d’avui han de sostenir una estructura demogràfica fotuda. Una estructura que no és “natural”.
Això, combinat amb aquest magnífic sistema democràtic en el que vivim, el qual és absurdament curtterminista, és una recepta pel desastre. Tots els polítics ens volen dir com de bé anem.
Fa 4 mesos, el nostre honorable president Pedro Sánchez ens recordava que l’economia espanyola va “como un cohete” 🤡🚀
Volen portar-nos bones notícies, no dolentes. Les notícies dolentes no agraden. Ens volen dir que són uns cracks gestionant el país. Spoiler alert: no ho són.
Aquí, a Alzina Capital, sovint parlarem de coses que no us agradaran. Però és millor això que fer com si sentíssiu ploure. Val molt més la pena està informat d’on fluixegem. Així no ens enganxaran amb els pixats al ventre 🥵
Per tal de fer veure que tot va bé, els polítics necessiten ensenyar que ens estem gastant molts calers per invertir-los en diferents àmbits. I aquí ve el deute que dèiem abans. En vam parlar extensament al primer article d’Alzina Capital:
Així doncs, la població i el deute estan ben exprimits ja. Qui pagarà les pensions, doncs? Què ens queda?
Tenim un tercer i últim element que pot fer créixer l’activitat econòmica:
3 - Productivitat: com més productiva sigui la societat (innovació, eficiència, valor afegit, etc...) més activitat econòmica generarem en conseqüència.
Aquí, ladies and gents, és on molta gent hi té “apostada” molta pasta. Aquí, també, és on molta gent està resant a la Moreneta per què hi hagi un miracle que ens salvi d’una patacada pràcticament segura.
Sigui el que sigui el que passi de cara a futur, si mirem al passat, hem vist mil i una vegades com la innovació i la tecnologia ha fet possibles, assequibles i accessibles coses que abans hauria sigut impensables. Digueu-li a una persona de Nova York del 1900 que al cap de 13 anys no anirien a cavall, sinó en una cosa anomenada cotxe.
Altra vegada, no és res nou que la innovació hagi portat canvis de paradigma radicals. Majoritàriament bons, alguna vegada no tant bons.
El tema és que estem en un moment que necessitem aquests canvis per sostenir el sistema en el que vivim.
Encara no s’ha inventat un model econòmic que funcioni amb una piràmide demogràfica que no sembla una piràmide. No sabem què passarà. Estem en un territori totalment inexplorat. Que no us enganyin, això de no tenir gaires fills i no tenir una base demogràfica àmplia en països grans, no havia passat mai abans en tota la història de la humanitat.
A causa d’això, moltes coses podrien anar malament. Moltes coses que els milions i milions de persones privilegiades que vivim al món occidental pensem que ens venen donades per defecte, corren el perill de desaparèixer sense una estructura poblacional sana. Mentrestant, gastem la saliva parlant de què significa ser de gènere fluid 😑
El Japó és un dels països més envellits del món. Però, a més, és un cas molt concret. Entre altres coses perquè deixen entrar poquíssima immigració al país i també perquè són el país amb més deute relatiu a la seva economia de tot el món.
De moment, sembla ser que la seva economia aguanta i va tirant. Però ja han anat avisant que les previsions indiquen que, de cara a futur, poden haver-hi molts serveis que deixin de ser servits als ciutadans. Bàsicament, perquè no hi haurà gent per poder prestar-los.
I molta gent em diria: que facin entrar molts immigrants al país i llestos!
Nope. No és una solució viable. I no, no és pel que creieu. A veure si algú es pensarà que soc d’extrema dreta...
S’ha vist extensament arreu del món, que la segona o tercera generació d’immigrants d’un país del món occidental acaba comportant-se com la resta de la societat autòctona quan es tracta de la fecunditat: tenen pocs fills.
És, doncs, una solució a curt/mitjà termini. Un “parxe”. Deixant a part que no acostuma a ser tan fàcil com el que diu la teoria, això de la immigració massiva. Si en teniu algun dubte, mireu què està passant a Regne Unit i Suècia.
Per altra banda, la visió esbiaixada del món occidental és que la resta de països són una fàbrica de fills i que podem importar immigració infinita.
Quants creieu que en tenen a la Índia avui?
2,03 fills/dona. Amb prou feines passen del 2.
Avui, al món on vivim, pràcticament els únics que passen de 2 fills per dona són els països Africans i alguns pocs altres.
Podria parlar extensament d’aquest tema, ja que és molt interessant i planteja un repte molt complicat als països occidentals, però me n’estic anant per les branques.
Productivitat com a única solució per assolir la tan anhelada activitat econòmica que necessitem per pagar les pensions i mantenir el sistema piramidal en el que vivim.
.
Avui en dia, ser un país del món occidental i no invertir activament en productivitat, eficiència, innovació i tecnologia per tal de, a la llarga, millorar la vida dels teus ciutadans més joves i sostenir el sistema pels ciutadans més vells, és absolutament essencial.
I per si teniu curiositat, efectivament, no. Espanya no ho porta gaire bé això. Només cal que mireu les empreses casposes, corruptes i antiquades que conformen l’IBEX35.
I el lideratge polític d’arreu però, especialment, d’aquí, brilla per la seva absència.
No vull ser catastrofista, però només per “assegurar el tanto” jo assumiria que el Gobierno no vindrà a salvar-nos.
Com deia a la Newsletter de pagament, només el poble salva al poble. O... potser la tecnologia podria salvar el poble també. Però... com?
.
Si l’estat no es prepara per protegir els seus ciutadans, si només fan que passar-se la pilota calenta els uns als altres, prorrogar el mirar els problemes a la cara, ho haurem de fer nosaltres.
Per sort o per desgràcia, vivim a un sistema capitalista. Si voleu “rajar” del sistema, endavant. Però avui, 2024, tenim els mercats de capital molt a l’abast i això és una avantatge per nosaltres. Només heu de treure el mòbil de la butxaca.
Hi ha gent brillant que està treballant per fer aquest món nou i més productiu una realitat. Gent que està innovant i creant el món del demà i que, si tot va bé, sembla ser que ens haurien de salvar a tots plegats.
Pels enamorats de Marx, avui, tots nosaltres podem ser amos dels mitjans de producció. Aprofiteu-ho per assegurar-vos un bon futur a vosaltres i a tots els que estimeu.
No és que invertir en la innovació sigui una opció, és que, veient com està el patí, és una necessitat.
El meu humil consell és que pugeu al tren.
No deixeu que rebentin els vostres esforços i els vostres estalvis amb l’enginyeria financera que els governs i els banc centrals fan cada dia que passa.
Invertiu en el món del demà. Invertiu en la tecnologia del futur.
A la tercera part d’aquesta sèrie en parlarem.
Fins la setmana que ve ❤
Arnau