El que els rics compren com bojos, sense fer soroll - Setmana 30.24
Anàlisi exprés d’un actiu controvertit
Bon dijous a tothom!
Queda poc pel cap de setmana i amb això arriba la Newsletter setmanal de pagament! 🎉🎊🎆🎉🎊🎆🎉🎊🎆🎉🎊🎆🎉🎊🎆🎉🎊🎆
Hi ha un tema sobre el qual tinc ganes de parlar al públic d’Alzina Capital des de l’inici del projecte. Parlar-ne bé i en profunditat. Un d’aquests tòpics rodejades de desinformació que requereixen no pensar com els mitjans volen que pensis i que requereix molt sentit crític.
Però abans de res vull posar uns bons fonaments i que, d’aquesta manera, puguem jutjar la situació i treure les nostres pròpies conclusions sense cap mena de biaix.
Però resulta que, a causa del context macroeconòmic en el que ens trobem, crec que hi ha una certa pressa per explicar-vos-ho.
Avui vull presentar-vos un anàlisi exprés d’un actiu que desperta passions, tant positives com negatives. Quan això passa, val la pena mirar-se les coses des del punt més objectiu possible.
Abans de res, però:
Gràcies, Jordi. Nou subscriptor de pagament d’Alzina Capital i pare d’un amic molt estimat.
I gràcies a tots els lectors. Ja som més de 60!!! 😍
.
Dit això, gas al matalàs.
Avui us vull parlar del Bitcoin. Un actiu del qual se n’ha dit de tot. Que és una estafa, que és una revolució, que no val res i que valdrà molt més.
Repassaré fets objectius per entendre on estem ara mateix en el món del Bitcoin i el paper que està tenint avui al món.
Us deixo el disclaimer de rigor (o exempció de responsabilitat, en català correcte 😉). Òbviament, avui no me’l puc saltar... 😅
⚠ Recordeu que tot el que comparteixo aquí és només per informar i educar i res del que conté aquest post és una recomanació de compra o venda. No puc fer-me responsable de les decisions que pugueu prendre. Feu la vostra pròpia recerca i, si teniu dubtes, parleu amb un assessor financer de confiança. ⚠
Comencem:
Anem a emmerdar-nos fent una classe express de quatre coses que cal saber més o menys de què van: blockchain, bitcoin i el seu halving.
Tecnologia Blockchain
La tecnologia blockchain va néixer (més o menys) el 2009 i costa de definir sense caure en termes tècnics. El nostre món, abans del 2009 s’havia concebut de tal manera que sempre es necessita un intermediari per verificar l’intercanvi de informació, béns o serveis. Especialment en l’àmbit digital.
L’Andreu li envia 10€ a la Berta (de A a B). Doncs una entitat C ha de verificar aquesta transacció, oi? Això òbviament és aplicable a moltes més coses a part dels diners.
I si existís un sistema que prescindís d’aquest tercer actor? Això és el blockchain. Una base de dades distribuïda i descentralitzada en la qual hi ha uns actors anomenats miners que es dediquen a verificar transaccions però sense veure’n el contingut. És a dir, serveix per a solucionar el problema de la confiança mitjançant la cooperació per a aconseguir objectius comuns.
En aquest sistema, les dades de totes les transaccions són públiques i accessibles per a tothom, però la identitat dels participants es manté oculta. Així, també es manté la integritat i la transparència del sistema sense comprometre la privadesa.
Per això es diu que el blockchain seria perfecte pel sistema d’eleccions democràtiques… 🤔
El Bitcoin
I si fem servir aquest concepte per transaccions monetàries? Perfecte. Aquí és on entra la figura del token. És a dir, una espècie de divisa que s’intercanviarà dins el sistema. Per què necessitem això? Doncs perquè per tal que els miners mantinguin el sistema, han de tenir un incentiu: rebre un premi per la seva feina. Correcte, Bitcoins de premi. Concretament els hi donaven per cada bloc minat (no cal que entrem a explicar què és un bloc, penseu-ho com un grup de transaccions).
El Bitcoin va aparèixer el 2009 i va ser creat per una persona o grup de persones desconegut sota el nom de Satoshi Nakamoto. És una història brutal i súper misteriosa 😂🤫.
Així doncs, quan tot va començar i només hi havia quatre freaks que sabien què c*llons era un Bitcoin, la recompensa per bloc minat eren 50 Bitcoins. Una bogeria en termes monetaris d’avui.
I aquí entra un element fonamental del sistema.
El Halving
Satoshi Nakamoto, sigui qui sigui va dissenyar el sistema d’una manera brillantment minimalista amb dues normes fonamentals:
Només poden existir 21 milions de Bitcoins.
Cada un cert nombre de blocs minats, la recompensa es dividirà per 2. Cosa que passa aproximadament cada 4 anys.
Això és brutal perquè fa que el sistema sigui inherentment deflacionari (el contrari de la inflació). És a dir, cada dia que passa els Bitcoins són més valuosos. Des del inici, ha evolucionat així:
Del 2009 al 2012: 50 Bitcoins de recompensa per bloc minat.
Del 2012 al 2016: 25 Bitcoins de recompensa per bloc minat.
Del 2016 al 2020: 12,5 Bitcoins de recompensa per bloc minat.
Del 2020 al 2024: 6,25 Bitcoins de recompensa per bloc minat.
Des del 20 d’abril de 2024 hem entrat a una cinquena era en la qual la recompensa per bloc minat són 3,125 Bitcoins. Es calcula que l’últim halving del Bitcoin serà l’any 2140.
Aquest sistema en conjunt fa que molta gent consideri el Bitcoin com l’or digital. Una versió millorada del conveni que els humans tenim per associar valor a un material, ara fet de manera digital, segura i molt més fàcil de transportar i emmagatzemar.
Ho deixem aquí. Puc tocar altres coses importants i interessants. Però ja ens servirà de context. D’aquí un parell o tres setmanes ho finiquito.
Quatre punts:
El Bitcoin institucional: durant molt de temps (fins abans de la pandèmia aproximadament) el Bitcoin havia sigut aquella cosa de la qual només s’hi fixaven alguns friquis o gent que havia decidit fer la bogeria de posar-hi diners. No s’entenia gaire què era i les fluctuacions de preu eren monstruoses.
Ara ens trobem a mitjans de 2024 i, per si no ho sabíeu, fa aproximadament 6 mesos es van activar una sèrie de nous ETFs (mireu aquest post per entendre què és un ETF) aplicats al Bitcoin. De manera que no l’haguessis de comprar directament, sinó que poguessis invertir-hi a través d’un fons.
En mig any, només aquests ETFs d’Estats Units HAN ACUMULAT 911.000 BITCOINS. Han comprat com animals i ja tenen un 4.35% de tots els Bitcoins que existiran mai. Això vol dir que els clients de BlackRock (gent amb molta pasta), estan ben interessats en el Bitcoin.
L’ETF més important d’aquests és IBIT, l’ETF de BlackRock, la gestora d’actius més important del món. No sé si us sonen, però aquests són els que la gent diu que “controlen el món des de l’ombra”. No sé si diria tant jo, però només sapigueu que aquesta gent gestiona 9.1 trilions de dòlars americans, és a dir, 9.100.000.000.000$. Per què ho poseu en context, això és més de 6 vegades el PIB d’Espanya 🥵
RESUMINT, si BlackRock compra, ja no és per la immensa quantitat de calers que tenen, sinó per l’impacte que té en inversors institucionals. Si BlackRock compra, per què no ho haurien de fer els fons de pensions? I els governs? I altres institucions?
A principis d’aquest any, quan la Comissió de Borsa i Valors d’Estats Units va aprovar els ETFs, Bitcoin va passar a ser un actiu creïble a ulls institucionals. I això no hi ha qui ho pari.
.
El Bitcoin inflat: com vam parlar a la primera Newsletter del blog, ja sabeu que els Bancs Centrals no els hi queda altra que imprimir calers i calers, perquè el deute és massa elevat i no té pinta que hagi de parar en cap moment (un altre dia en parlem més a fons).
Quan teniu un actiu qualificat (correctament qualificat) com a or digital, aquest té la capacitat d’absorbir aquests nous diners que entren el sistema. És a dir, absorbeix aquesta inflació, sense problemes. Metre seguim estant en un món on es creen diners a mansalva per intentar resoldre tots els altres problemes que tenim, el Bitcoin no farà més que pujar.
.
El Bitcoin escàs: per tal de complementar la classe exprés, ara faré un anàlisi exprés. Hi ha un model que s’anomena Stock-to-Flow o S2F, el qual calcula la quantitat actual d’un cert actiu avui en dia respecte el subministrament constant d’aquest mateix actiu. Per exemple:
Quant or existeix avui al món vs. quant or es mina cada any?
Quants immobles existeixen avui al món (o a un país o regió) vs. quants immobles s’hi construeixen cada any?
Resulta que el model S2F és força bon indicador del potencial preu que pot tenir un actiu segons la seva escassedat. Un altre dia en parlo més a fons, de moment us deixo el gràfic per què traieu les vostres pròpies conclusions:
El Bitcoin cíclic: amb la classe exprés que us he fet de blockchain i Bitcoin, heu vist què és el halving i hem vist que existeix un cicle de 4 anys que es repeteix. El halving, òbviament, afecta directament el subministrament de Bitcoins i això fa que el model S2F canviï. Aquest cicle, doncs, crea una nova època cada 4 anys que a la gent li agrada separar en les 4 estacions. Una primavera, un estiu i una tardor en què tot va magníficament. I, per altra banda, un hivern en que fa fred i ho passem malament.
Aquí sota us deixo una taula amb els retorns històrics del Bitcoin. A la columna de la dreta de tot teniu els retorns mensuals mitjans. Sí, una bogeria. Aquests retorns acostumen a ser bons retorns anuals.
A la taula podeu apreciar aquesta ciclicalitat:
Anys senyalitzats en verd: estius.
Anys senyalitzats en blanc: primaveres i tardors.
Anys senyalitzats en blau: hiverns.
Com podeu veure, estem a mig cicle i, de moment, tot són vents que van a favor del Bitcoin, ara mateix.
M’he deixat moltes coses i altres no les he explicat prou com m’agradaria. Però he d’aprendre a sintetitzar, sinó m’enrotllo com una persiana.
Recordeu que el passat mai té per què predir el futur. Però tot el que tenim són indicadors per saber on anem. I hi hem de parar atenció.
Abans de llegir l’últim que us he de dir, torneu a llegir el disclaimer que us he posat més amunt. Dit això: abans podria no haver sigut així, però… ara mateix, jo crec que és més arriscat no tenir Bitcoin que tenir-ne.
Seguirem parlant d’aquest actiu controvertit que els rics estan comprant com bojos sense fer soroll.
Una abraçada ben forta!
Arnau