#2: M'has convençut per invertir. Ara què?

Les millors solucions, són les solucions més simples

Comencem una nova setmana després d’un cap de setmana boig per alguns. Concretament, per aquells que van haver d’arreglar el pollastre que es va muntar divendres passat: la interrupció més gran de infraestructura tecnològica dels últims anys, la qual va col·lapsar aeroports, empreses, hospitals, etc... entre les quals l’empresa on treballo ara mateix.

Una prova més de com de fonamental és la tecnologia avui en dia... Així que ja ho sabeu, INVERTIU-HI 🤣

Directes al marro: la primera Newsletter va tenir molt bona rebuda, cosa que em fa tenir més ganes que mai de continuar (😘). Però entenc que deixa moltes preguntes a l’aire, com ara: Què faig ara? Com començo?

Anem a solucionar dubtes importants, doncs. Però, primer, abans d’arribar a les grans conclusions cal tenir conceptes fonamentals ben entesos. I això és com les mates d’ESO: conceptes simples però profunds.

Pels que no sou fans de les matemàtiques: no passeu pena, com diuen a Menorca, que no n’hi hauran gaires.

Avui parlarem de:

• Conceptes imprescindibles per entendre el món de la inversió.

• La manera més fàcil i simple de invertir que existeix en aquest món (la qual és perfecta per la gent que no li interessa gaire el “mundillu”).

Els Mercat i els Índexs

Moltes vegades es parla de El Mercat. Una espècie d’entitat omnipresent que no s’acaba d’entendre gaire què és ni com es comporta.

Els mercats de capital és on s’hi intercanvien els drets de propietat dels actius financers a un preu que fluctua. I com és que fluctua? Depenent de la oferta i la demanda.

Abans de res, hem d’entendre què és un índex.

Representar un mercat és molt complex. Com podríem representar, per exemple, l’estat actual de totes les empreses de Catalunya? Seria dificilíssim. I per això, sovint, fem simplificacions que ens serveixin d’indicadors. Aquests indicadors són els que anomenem índexs.

Índex: Grup d’empreses i/o actius que representen un mercat concret.

Per exemple:

• Standard &  Poor’s 500 (SP500): les 500 empreses públiques més grans d’Estats Units i també l’índex més important del món.

• NASDAQ-100: composat per les 100 empreses no financeres més  grans i suposadament més innovadores.

• IBEX 35: les 35 empreses públiques més “importants” d’Espanya (tenen un criteri concret per calcular qui entra i qui no).

Així doncs, s’associa un preu arbitrari a aquests índexs i aquests es posen a variar depenent del que fan el preu de totes les empreses que hi ha dins de l’índex. Així doncs, un índex podria representar Estats Units, Espanya, Europa, la Índia, el sector tecnològic, el preu de matèries primeres, i així, un llarg etcètera.

També cal saber que hi ha un pes relatiu de cada empresa dins de l’índex. És a dir, no és el mateix Microsoft que Disney. Microsoft és una empresa molt més gran i molt més ben valorada. Així doncs, té més importància Microsoft (7%) dins del SP500 que no pas Disney  (0,4%). Però, com calculen aquest pes relatiu? A través de la capitalització borsària:

Capitalització borsària: és el valor de mercat de una companya. És a dir, el valor del conjunt de totes les accions en circulació.

Més endavant us faré un article per tal que entenguem tots millor què és una acció, què és el seu preu, la capitalització borsària, etc... Però de moment amb això és suficient.

Així doncs, aquests índexs no són indicadors perfectes de què passa al mercat, però ens ajuden a entendre quin és el comportament general de les empreses de l’índex i, de retruc, d’un mercat en concret.

La Borsa i l’Economia

Heu de tenir una cosa extremadament clara i és que l’economia no és el mateix que la borsa. Molta gent que no hi entén, sovint creu que “si l’economia fa X, la borsa farà X”. I no podrien estar més equivocats. Òbviament s’influencien l’un a l’altre, però no sempre van de la mà.

Per exemple: fixeu-vos en el gràfic del S&P500 el dia 20 de març de 2020. Fa una setmana que s’ha decretat el confinament i la gent s’està tornant boja. Hi ha un virus que s’espesseix pel món a velocitat vertiginosa. La desinformació s’escampa, ningú sap què passarà, ERTEs a mansalva i confusió. El virus ens matarà a tots o serà cosa d’un mes? Ningú sap què passarà. Sorprenentment, en retrospectiva, veiem això:

El dia 20 de març de 2020, quan tothom creia que l’economia s’esfondraria (cosa que va fer parcialment els següents mesos), resulta que va ser el dia que el S&P500 va tocar fons. A partir d’aquí, una recuperació espectacular.

Això va ser així perquè el que passa a la Borsa és un puto caos. Els preus dels actius, com us comentava, venen determinats per la oferta i la demanda, és a dir, del que centenars de milions de persones estan decidint fer en aquell moment amb la informació que tenen a temps real. Compro això? Venc allò? Això pujarà? Allò baixarà? El resultat agregat de totes aquestes accions és que el preu pugi o baixi.

El 20 de març del 2020 hi havia pànic. Pànic generalitzat. I quan hi ha pànic, la gent té por. I quan la gent té por és impulsiva. Això va provocar una venta massiva d’actius que va fer que el S&P500 caigués un -32% en només un més. Una bogeria absoluta si parlem de índexs!

Més endavant també parlarem de quina ha de ser la nostra mentalitat en aquestes situacions (spoiler alert: mantenir la calma).

Així doncs, quedeu-vos amb la idea que la Borsa el que fa és intentar predir el futur i anticipar-s’hi, cosa que fa que l’economia i la Borsa es comportin de maneres diferents ben sovint. A llarg termini però (cosa que vol dir uns quants anys), un índex borsari acaba tendint al comportament global de l’economia.

Els ETFs

Perfecte! Ja sabem què és un mercat, com els índexs els representen i com els preus a la Borsa s’ajusten depenent del comportament dels compradors i els venedors.

I això em porta als ETFs:

ETF: de l’anglès Exchange-Traded Fund o fons d'inversió cotitzat és un fons que copia el comportament d'un índex, és a dir, en replica el comportament per tal que els inversos puguin comprar-ne participacions i, així, poder invertir-hi.

Perdoneu per si sona gaire tècnic això. La idea és la següent: vull invertir en el mercat americà, com ho faig? M’agradaria fer-ho de forma diversificada, de manera que puc comprar el S&P500. Però no puc comprar 500 companyies a la vegada directament, de manera que el que faré serà comprar SPY. El SPY és un ETF que replica el comportament del S&P500 gairebé mil·limètricament. D’aquesta manera, si comprem el SPY estem invertint en l’economia nord-americana de manera genèrica i diversificada.

Fins aquí, doncs. Els conceptes ja són suficients i haurien d’estar clars. Ara anem a la part més sensacionalista (🤪): La manera més fàcil i simple de invertir que existeix en aquest món.

La inversió indexada

A hores d’ara, ja deveu haver sentit a molta gent venent fum que diu que saben quin és el magnífic lloc on pots invertir i fer-te ric de la nit al dia. Això és terrible, perquè a vegades incentiva a gent a començar a invertir fins que la caguen, perden els calers, es traumen i no ho tornen a fer mai més. Un despropòsit total. 💩

En el món de la inversió no hi ha una resposta genèrica per tothom. No són les mateixes les necessitats d’una persona jove amb tota la vida per davant, la d’un pare de família o la d’una persona de 60 anys que ja veu la seva jubilació a prop. També hi ha altres factors molt rellevants com la tolerància al risc de cadascú.

Però... TOT I AIXÍ, la resposta més genèrica per a algú que vol invertir és que compri un ETF diversificat. Així aquest algú, que podria ser tranquil·lament nosaltres, pot dormir sense haver de patir per si veurà un -30% quan es llevi.

Això sí, les crisis van i venen. És llei de vida. Ningú us pot assegurar que d’aquí un mes, una setmana o un dia arribarà una crisi que sacsejarà el món (i si us ho assegura us enganya). La qüestió és que gairebé sempre ens en sortim, de les crisis.

Però la realitat és que molts no s’adonen o no saben com de rendible, relativament segur i fàcil pot ser posar els diners en ETFs. El que típicament s’anomena inversió indexada. Comparem-ho, per exemple, amb el tipus de inversió que tothom coneix, de la qual tothom parla, la que tothom es planteja i sap que vol fer sense considerar cap tipus d’alternativa possible: la inversió en immobles.

Evidentment, la inversió en immobles també té certes virtuts que comentarem un altre dia. Però cal parar atenció a la inversió indexada. Especialment, per una última raó que encara no he mencionat: el rebalanceig (segurament la paraula no existeix perquè és traduïda de l’anglès però... who cares? 🤷🏼‍♂️).

El rebalanceig és una acció automàtica (i de la qual els inversors no s’han de preocupar) que consisteix en canviar la composició d’un índex depenent de com es comporten les empreses que el composen.

Això és una virtut bàsicament pel següent:

• Si hi ha companyies que ho fan malament, aquestes produeixen mals resultats.

• Cosa que fa que els inversors se’n vulguin desfer.

• Cosa que fa que siguin menys valuoses.

• Cosa que redueix la seva capitalització borsària.

• Cosa que fa que el pes de l’índex es redueixi.

• Cosa que fa que l’índex es “netegi” de manera automàtica.

Això és magnífic perquè assegura que només les millors companyies acaben sent les més rellevants per l’índex. Així que la feina la fan altres per nosaltres. No cal anàlisi, no calen fer compres i vendes, no calen accions per part nostra. És com el sistema immunitari d’un ETF. I això costa trobar en altres inversions.

Sí, us estic dient que podeu seure i NO FOTRE RES. De fer, és el que Warren Buffet (considerat el millor inversor de tots els temps) recomana.

“La inversió que té més sentit , gairebé sempre, és comprar un fons amb comissions baixes que inverteixi al S&P500. Segueix comprant tant si el preu és alt com si es baix. Especialment si és baix. Fer-ho de manera consistent durant un temps llarg dona molt bons resultats” – Warren Buffet.

Aquest senyoret tan adorable és el Warren Buffet. La desena persona més rica del món. I el paio ho ha fet només invertint. Però durant molts anys. Sap de què va el tema.

Recapitulant: invertir en ETFs que segueixen el comportament d’un índex com el S&P500, de manera constant en el temps, sense preocupar-nos de si neva o plou, simplement invertint-hi amb perseverança, és una magnífica manera de invertir.

I no requereix cap coneixement específic. És bàsicament estadística.

Si invertim consistentment durant 3 anys al S&P500 tenim un 85% de probabilitats de fer-hi calers. Si ho fem durant 10 anys, el passat ens diu que tenim un 94% de probabilitats de guanyar-hi diners. Òbviament, el passat no prediu el futur i no té per què passar altra vegada, però són molt bones probabilitats, no?

Com diu un meu bon amic de Sant Hilari Sacalm… tan segura fos la loteria!!

😆

Per finalitzar, deixeu-me fer una distinció important: els índexs als quals la gent té més confiança i que sembla que tenen els millors retorns, són el S&P500 (economia nord americana), el NASDAQ-100 (tecnologia i innovació, bàsicament nord-americana) i el MSCI World (mercat mundial de les economies desenvolupades).

Són molt rellevants i tenen les empreses més punteres del món dins als índexs.

El tema és que no podem dir el mateix de l’IBEX35 (la basssssura de índex espanyol), l’Eurostoxx (l’índex europeu), el DAX (l’índex alemany), etc... La realitat és que l’economia europea ha d’espavilar molt. I això es veu reflectit en els retorns de les empreses i, consegüentment, en els retorns dels índexs.

Va, ja estem!

M’han quedat unes quantes coses per comentar però Déu n’hi do! Seguirem. Encara tenim moltes coses per comentar. Poc a poc i bona lletra. Mica en mica s’omple la pica. 🤓

Avui som més savis del que érem ahir, hehe...

Ànims amb la setmana i una abraçada a tots!

Arnau