#28: L’Era Exponencial: Part II
De veritat, això és important.
Jo soc un Millenial en tota regla. No només perquè soc del 1995, sinó perquè els meus estimats germans, nascuts al 84 i al 86, m’han fet mamar la cultura popular dels 90.
I sembla que cada vegada tot plegat s’assembla més a l’escena de les pastilla vermella i la pastilla blava.
Més sobre aquesta reflexió la setmana que ve...
Si una cosa ens caracteritza als Millenials, és que som una mica melancòlics. Trobem a faltar the good old dayz.
I això és perquè el món ha canviat. I aquest món, canvia cada vegada més ràpid…
.
Sé que després del post de la setmana passada, alguns de vosaltres deveu pensar “Què c*llons m’està explicant el paio aquest de telèfons, panells solars i numerets?”. Alguns altres sé que ja us agrada 😉
Ja veureu que tot tindrà sentit.
Si encara no l’heu llegit, no us el perdeu (i llegiu-lo bé hehe)
Fem una mica de resum executiu abans de la segona part:
Els productes inherentment basats en tecnologia que es van iterant i millorant, s’abarateixen al llarg del temps. En són grans exemples els cotxes de combustió a principis del segle XX, els smartphones, els cotxes elèctrics o els panells solars.
I tenen especialment impacte aquells productes que constitueixen o formen part d’algun tipus de xarxa. Els exemples més clars són l’inici del telèfon, les xarxes socials, empreses com Uber o Airbnb, etc…
Doncs bé, avui toca parlar d’un concepte extremadament important : l’adopció.
L’adopció és el procés mitjançant el qual una persona o un grup comença a utilitzar una nova idea, tecnologia, producte o pràctica. Pot referir-se a diferents àmbits, com ara:
· Tecnologia: Quan els usuaris incorporen una nova eina o aplicació.
· Economia i mercats: Quan un producte guanya popularitat entre els consumidors.
· Societat: Quan es normalitza una nova tendència o conducta.
En general, el ritme d’adopció depèn de factors com la utilitat percebuda, la facilitat d’ús i la influència social.
Concretament, aquí us parlo de l’adopció de noves tecnologies que anomenem disruptives. Les que canvien sectors, indústries i la societat en general.
.
Corbes en forma de què?
Mireu, soc molt fan de un fons de inversió i de recerca de Nova York que es diu ARKInvest. Es van fer famosos perquè van comprar accions de Tesla com animals abans que el valor de la companyia es multipliqués per 20.
Malauradament (Tesla a part), a nivell d’inversió ho fan bastant bastant malament. Però hi ha una cosa que no fan gens malament: la recerca. De fet, crec que són dels millors del món fent recerca sobre tecnologies incipients i disruptives.
I què en diuen? Doncs, com vam dir la setmana passada, que la llei de Metcalfe i de Wright hi tenen molt a veure, amb tot això. I també que aquestes dinàmiques repercuteixen en l’adopció de les dites tecnologies. La qual és exponencial. O, com s’anomena popularment: fa forma de S.
L’adopció en forma de S explica com les noves tecnologies es popularitzen a mesura que passa el temps.
Al principi, molt poca gent la fa servir perquè és cara, poc coneguda o difícil d’usar (fase inicial). Mica en mica, més gent ho va provant i, com ja vam dir a la Part I, a mesura que se’n fan més unitats, es millora l’eficiència i el disseny i s’abarateix.
Poc a poquet anem avançant i més gent veu aquesta nova tecnologia com a viable o fàcil d’usar fins que arribem a un punt d’inflexió.
Arribem a un punt on l’adopció s’accelera ràpidament perquè la tecnologia millora, baixa de preu i la gent en veu els avantatges claríssims respecte les alternatives anteriors (fase de creixement).
Finalment, quan gairebé tothom ja fa servir la nova tecnologia, l’adopció es desaccelera perquè ja ha arribat a gairebé tothom a qui podia arribar i l’adopció s’estabilitza en una quota de mercat de 90% fins a arribar potencialment a 100% (fase de maduresa).
.
La conclusió que vull que extrèieu d’això és la següent: El canvi passa DE COP. No avisa. Al principi sembla que res està canviant. Ningú s’ho creu. I de cop… BOOM.
I el món ha canviat.
Que us ho expliqui el Zuckerberg. Però, de fet, no. No cal que us ho expliqui.
Em fa l’efecte que no tinc gaires Zènnials a l’audiència però, si no sou nascuts després del 2001-2002, segurament deveu recordar quan anàvem amb mòbils amb els quals només podies trucar, enviar SMSs de 160 caràcters i jugar a l’snake.
I de cop i volta Motorola, Nokia, Blackberry i algun altre van començar a canviar algunes coses fins que… va arribar:
L’iPhone.
Veieu algú amb Blackberry avui? No, oi? Es van extingir força ràpid. No és casualitat.
.
La televisió als anys 40 era un luxe, als 60 es va expandir ràpidament i als 80 ja era a gairebé totes les llars.
Internet als 90 era per a pocs, als 2000 es va popularitzar i ara gairebé tothom hi té accés avui en dia.
Crec que s’entén la idea. Aquí teniu un gràfic d’ARKInvest sobre com les diferents corbes en forma de S s’han anat materialitzar en el passat:
Sembla que cada vegada anem més ràpid.
.
I ara què?
Estem vivint una gran onada tecnològica. Això no és nou, ja que al llarg de la història ja hem vist altres revolucions tecnològiques. Però el que és excepcional avui és que n’hi hagi tantes coincidint al mateix temps.
Ho podeu veure aquí sota:
L’únic moment relativament comparable és a principis del segle XX. Quan l’automòbil, l’electrificació de tot i el telèfon van canviar el món a la vegada.
Dels anys 80 a principis dels 2000, els ordinadors i internet van tenir un efecte brutal també.
Avui però, s’estima que l’impacte serà encara més gran. Un impacte que ve donat per cinc tecnologies disruptives principals:
La Intel·ligència Artificial.
L’emmagatzematge d’energia.
La robòtica avançada.
La seqüenciació genètica.
La tecnologia Blockchain.
Molts experts, des de fa temps, diuen que només la IA tindrà un impacte més profund en el món que Internet. Veurem si és cert. Però està clar que no ens deixarà indiferents.
Penseu que literalment només portem 2 anys amb el ChatGPT. Quan Amazon portava 2 anys operativa només venia llibres a través d’una web cutre pels estàndards d’avui...
Aquí teniu el gràfic anterior d’ARK més detallat i bastant espectacular:
Aquí es tenen en consideració tecnologies revolucionaries però que van ser més “petites”, com pot ser la bicicleta, la radio, l’aire condicionat i la fibra òptica.
I a la “onada” actual s’hi afegeixen coses com el cloud computing, els coets reutilitzables, la mobilitat autònoma o les wallets digitals.
L’impacte de tot això és difícil de mesurar. Però està clar que vivim en un moment especial.
.
Per acabar, simplement vull dir que tot això no són teories. No són les flipades de quatre freaks que s’ho passen bé.
La gran majoria de grans corporacions del món ja ho tenen tot al núvol, ja hi ha cotxes que es condueixen sols, la gran majoria de programadors utilitzen models de llenguatge extens de IA com el ChatGPT per programar, SpaceX ha posat una constel·lació de satèl·lits en òrbita que us pot donar connexió a internet al mig del Sàhara... I així anar fent.
L’impacte econòmic i social és real. I això, amics i amigues, és una oportunitat.
El món d’avui ja no és el món d’ahir.
Fins la setmana que ve!
Arnau
Arnau, i termes de sostenibilitat, podrem fer front a tot això? Perquè els avenços tecnològics són més que evidents, però energèticament parlant i a nivell de recursos materials disponibles, a mi, personalment és un tema que em preocupa. Gràcies per l’article!