Avui toca frikisme. Frikisme del que em flipa. I... també, frikisme del que ens pot fer diners. Vivim en un món de canvi constant i cada vegada més accelerat. El futur depara incertesa, però també oportunitats.
Des del dia 1 d’Alzina Capital que he volgut parlar d’aquest tema que enceto avui, però sentia que havia d’aterrar alguns conceptes bàsics i calia fer créixer una mica una audiència que ho pogués apreciar. Bé, crec que ara ja ho puc fer 🥳
Fot-li! Subscriu-te i gaudeix dels avantatges!
Al principi hi haurà una mica de mates, però no patiu, valdrà la pena.
Comencem.
.
La Llei de Metcalfe
Imagineu que teniu un telèfon per trucar, però resulta que sou l’única persona del món que el teniu. Tot i haver-hi 8.000 milions de persones en aquest planeta. És útil el telèfon? No.
Ara imagineu que el vostre millor amic o amiga també té un telèfon i us podeu trucar. Però només existeixen aquests dos telèfons. Són útils? Definitivament, sí. Potser no et canviaran la vida, però són més útils que quan només n’hi havia un.
Imagineu ara que som un grup de tres amics, que té telèfons. Ara, dins aquest sistema, la persona A pot trucar la B, la persona B a la C i la persona C a la A. És a dir:
Amb 1 telèfon à Hi ha 0 connexions possibles.
Amb 2 telèfons à Hi ha 1 connexió possible.
Amb 3 telèfons à Hi ha 3 connexions possibles.
Si seguiu veureu que...
Amb 4 telèfons à Hi ha 6 connexions possibles.
Amb 5 telèfons à Hi ha 10 connexions possibles.
I així anar fent. Amb 10 telèfons, ja tenim 45 connexions possibles. Amb 100 en tenim 4.950. I amb 1.000 telèfons tenim gairebé mig milió de connexions possibles.
La fórmula que determina quantes connexions (C) es poden establir és:
C = (n²- n) / 2
El que s’extreu d’aquest petit anàlisi és que com més nodes té una xarxa (és a dir, telèfons), més valuosa és aquesta xarxa. I aquest valor creix de manera no lineal. Concretament, creix quadràticament.
Quadràticament, no exponencialment. El creixement exponencial és més ràpid que el creixement quadràtic, però, sigui com sigui, la qüestió és que creix molt ràpidament.
Aquesta és la llei de Metcalfe. Una de les lleis que governa el món tecnològic on vivim.
.
Quan el Mr. Zuckerberg va decidir crear Facebook al seu campus universitari, inicialment, no era una cosa gaire extraordinària. Però si aconseguia que 10 o 20 persones s’hi registressin, la cosa començava a canviar.
En menys d’un any Facebook ja havia arribat a milers de campus universitaris arreu dels Estats Units.
Posa-li enginyers, estratègia corporativa i calers per finançar creixement i adquisicions. Dues dècades després, Meta Platforms és la 7a empresa més valuosa del món i 3.290 milions de persones usen les seves plataformes, és a dir, més d’un 40% de la humanitat.
Així doncs, la conclusió és clara: si construeixes un sistema (o empresa) que estigui fonamentalment basat en una xarxa de nodes que van creixent, augmentaràs el valor de manera extremament ràpida (i, si aconsegueixes monetitzar-la, et forraràs).
A més, amb la infraestructura tecnològica que tenim avui i amb la gent cada vegada normalitzant més l’ús d’aquesta, això s’accelera encara més. Aquí ho teniu:
Hem passat de tardar 75 anys a arribar a 100 milions d’usuaris usant telèfons a tardar DOS MESOS a tenir-los emprant ChatGPT (no dic Threads perquè el Zuckerberg va fer trampa aquí).
Així doncs, la llei de Metcalfe ens explica per què el model de les plataformes ha triomfat tant en l’últim parell de dècades.
És important entendre aquesta llei perquè és, literalment, el que està canviant el món en temps real i és aplicable a totes les tecnologies emergents:
La llei de Wright diu que, a mesura que es produeix un producte concret, el que sigui, cada vegada que es dupliquen les unitats produïdes d’aquell producte, el cost de producciócau de manera constant.
Es veu ben clar amb un exemple…
Imagineu que intentem construir, jo que sé, un dispositiu que ajuda a la gent sorda a tornar a sentir-hi. Inicialment el prototip és extremadament sofisticat i costa molts diners de fabricar. Concretament, un milió d’euros.
Ara imaginem que l’any següent fabriquem un altre prototip millorant-ne algunes parts i resulta que ens costa, no un milió, sinó 800.000€. Un 20% de canvi! No està malament.
Doncs el que diu la llei de Wright és que, si en seguim produint, a través de les economies d’escala (és a dir, reducció de costos per les produccions massives), l’aprenentatge acumulat, les millores i l’eficiència, cada vegada que generem el doble de unitats del dispositiu, anirem veient un 20% menys, i un altre 20% i un altre 20% menys en el cost de producció. És a dir, després de la fabricació d’aquests 2 prototips, el canvi seria aproximadament així:
L’any següent fabriquem 2 unitats més i ens costaria 640.000€ cada unitat.
L’any següent fabriquem 4 unitats més i ens costaria 512.000€ cada unitat.
L’any següent fabriquem 8 unitats més i ens costaria 409.600€ cada unitat.
I, així, anar fent...
Després de 23 anys de recerca i fabricació i millora del dispositiu, ens trobem en un nou món. Un nou món on les persones sordes poden comprar un dispositiu que fa que hi puguin tornar a sentir i que costa 7.379€ produir. La tecnologia ha escalat i s’ha millorat de tal manera que la capacitat de producció és de més de 2 milions cada any i, en total, s’han ajudat a més de 4 milions de persones a tornar a sentir-hi.
L’OMS estima que hi ha aproximadament 466 milions de persones al món amb pèrdua auditiva, cosa que vol dir que encara ens quedarien moltes unitats per fabricar i molt preu per reduir.
Sembla màgia, però no, és la tecnologia i la innovació.
I això sí, senyores i senyors, això sí que ho és. Creixement exponencial. Creixement exponencial incentivat per un declivi constant del cost de producció.
Aquest percentatge pot ser aproximat però a la pràctica s’ha vist clarament que la llei de Wright funciona.
.
Segons dades de l'Agència Internacional de l'Energia, els costos de producció de panells solars s’han reduït significativament perquè la producció ha sigut massiva i s’ha escalat any rere any:
1975: El cost dels primers panells solars era de 115,3 $/watt, si fa no fa.
2010: Aquest preu va disminuir a 2,15 $/watt.
2021: El cost va baixar encara més, arribant a només 0,27 $/watt.
Fa gràcia veure les prediccions que els grans analistes havien fet sobre el potencial creixement que faria la producció de panells solars:
No en fotien una de bé. Any rere any.
El creixement ha sigut exponencial.
Per què? Perquè la tecnologia valia la pena, perquè hi havia adopció, hi havia demanda i cada vegada costava menys ser produïda. La humanitat n’estava aprenent, cada vegada érem més eficients i hi havia més economies d’escala.
.
Com evoluciona la tecnologia
Quan en un sector (o diversos), per la raó que sigui, apareix una tecnologia emergent que canvia les normes del joc, acostuma a crear molt interès, però sovint, en aquestes etapes inicials, hi ha un seguit d’arguments que pesen massa:
“Això és massa car...”, “Només és per a gent rica!”, “No pot arribar a tothom.”...
Sempre és el mateix però, per alguna raó, ens segueix sorprenent. La història ho explica ben clar: quan alguna tecnologia emergent o innovació important que val la pena apareix, acostuma a ser cara inicialment. És gairebé per definició, que és així.
Però a mesura que s’usa, es prova, es fa més eficient i es fabriquen més i més unitats i s’itera el cicle de producció i consum, resulta que el preu va baixant. I va baixant. I segueix baixant.
Fins que arriba un moment que, com es diu en anglès, aquest producte passa a ser un commodity, és a dir, una mercaderia, un recurs no diferenciat i que és a l’abast de tothom.
Moltes tecnologies desenvolupades anys enrere, com el ferrocarril, l’electricitat, la televisió, l’aire condicionat, etc... inicialment, només era a l’abast d’uns pocs, d’uns early adopters. Aquests podien ser gent adinerada, gent curiosa, governs, exèrcits, companyies, etc... però, com ja s’ha dit, les coses acaben canviant.
.
El cas de Tesla, a hores d’ara, ja és icònic. Busqueu la història online si us interessa. El resum és que, per tal de canviar el món de l’automoció i convèncer a tothom que els cotxes elèctrics eren viables, es van centrar en crear un primer cotxe esportiu de luxe. Només accessible per alguns pocs privilegiats: el Roadster. Però aquest cotxe canviaria la percepció del públic sobre els cotxes elèctrics.
Posteriorment, van usar els beneficis i els aprenentatges del Roadster per crear un nou vehicle, un sedan, que fos menys car i més accessible: el Model S. Un cotxe que va guanyar tots els premis de enginyeria haguts i per haver:
Finalment, amb els beneficis i aprenentatges del Model S, van voler desenvolupar un cotxe que pogués arribar al públic general i que es pogués fabricar en massa: d’aquí va sorgir el Model 3.
Avui un Model 3 a Estats Units costa 30.000$. Un preu absolutament assequible pel gran públic nord-americà. La indústria de l’automoció ha canviat i segueix canviant radicalment a causa d’un procés que, en major part, ha sigut gràcies a Tesla. Però que no podria haver estat possible sense el declivi exponencial del cost de les bateries.
I ara, potser, alguns em direu “I què c*llons he de fer amb tota aquesta informació?!”.
.
Preludi per la Part II
Suposo que ja sabeu per on vaig, arribats a aquest punt. Va passar el mateix amb els ordinadors i amb mil i una coses més. I avui, ara mateix, està passant amb diverses tecnologies a la vegada. Tecnologies que han patit un declivi de costos exponencial i que cada vegada són més accessibles, gràcies a la innovació i les economies d’escala.
Quan això passa, a nivell econòmic s’obren les portes d’un nou món. De cop i volta, s’ha desbloquejat una oportunitat que crea i genera riquesa econòmica d’on abans no hi havia res.
D’aquí allò de no tenir una mentalitat de “joc de suma zero” i entendre que el pastís cada vegada es pot anar fent més gran.
Com ja deveu suposar, els que es beneficien d’aquesta nova oportunitat són els propietaris dels mitjans que han fet possible. Emprenedors, creadors i... inversors. Els que han posat el seu temps, energia, coneixements i… capital, per tal que tot plegat sigui possible.
I la qüestió és que, tot i els reptes del món en el que vivim, ens trobem en un moment d’innovació tecnològica sense precedents que presenta oportunitats enormes.
⚠ Recordeu que tot el que comparteixo és només per informar i educar i res del que conté aquest post és una recomanació de compra o venda. No puc fer-me responsable de les decisions que prengueu. Feu la vostra pròpia recerca i, si teniu dubtes, parleu amb un assessor financer de confiança. ⚠
Actualment ets subscriptor/a gratuït/a d'Alzina Capital. Per gaudir de l'experiència completa, actualitza la teva subscripció aquí:
