#36: Dimarts de saviesa - Normes per no saltar-se mai: #4, #5 i #6.

Setmana 14.25: Inversions Abr-2025

Benvinguts, inquiets, altra vegada a la Newsletter d’Alzina Capital, on parlem de com gestionar, protegir i fer créixer el nostre capital amb seny, estratègia i informació de qualitat, enmig d’un món complex que canvia constantment.

✍🏼 Si no et vols perdre res —anàlisis dels millors actius, els meus moviments de compra i venda i contingut extra—, uneix-te a la comunitat exclusiva aquí.

Ja en som 21! 😍

Per si no ho havíeu vist, això és el que hem comentat les últimes setmanes:

• #35: La vida és un joc de probabilitats, fes que estiguin a favor teu 🎲

• #34: Estem de rebaixes! - Com encarar les caigudes del mercat 📉

• #33: Quants diners he de tenir depenent de la meva edat? - Consells per cada dècada de les nostres vides 👴🏼👶🏼

• #31: Normes per no saltar-se mai: 1️⃣, 2️⃣ i 3️⃣.

• L’Era Exponencial: una sèrie de posts on parlem de tecnologia, innovació i el futur que ens espera.

---

Tanco mes de març amb pèrdues importants, tot i que no tan bèsties com el febrer, que va ser terrible (no realitzades, of cors). És el que té la volatilitat i el risc. I és un bon recordatori de que quan et creus massa llest, et pots endur una hòstia de realitat ben maca, en el món de la inversió.

Conyes a part, precisament per això hem de ser capaços d’abstreure’ns de la bogeria i el caos. Preocupem-nos del que podem controlar.

Veure els mitjans de comunicació tradicionals no acostuma a ajudar gens. Quan no t’estan intentant endinyar l’agenda política de torn, et parlen de com de malament va el món, que ens n’anem a la merda. Això acostuma a ser perquè aquestes notícies venen molt. Res que no sapiguem. Les xarxes socials ens ho han ensenyat bé.

Avui aquí no arreglarem el món, així que posem-nos en remull i centrem-nos en consells que realment ens puguin ajudar a llarg termini.

.

Les primeres normes de les quals vam parlar van ser:

1. Paciència i llarg termini.

2. No intentar fer prediccions a curt termini (sortirà fatal).

3. Entendre en què estem invertint.

Aquesta última, quan les coses van maldades és especialment important, perquè si no entenem on tenim posats els calerons i tot comença a caure, qualsevol es fa caca a sobre💩. Ara bé, quan venim amb els deures fets de casa, entenem que les crisis i caigudes de mercat són passatgeres i ens hem assegurat que estem invertits amb perspectives de llarg termini en actius de qualitat, podem dormir ben tranquils.

Avui però, em centro en un altre cas. Sabeu aquell sentiment de culpa que tenim quan mirem enrere i diem “Merda! Hauria d’haver fet allò altre”. Fàcil de dir en retrospectiva…

No passa res per equivocar-nos. Som humans. Però quan tenim nova informació a l’abast que és rellevant, cal que actuem en conseqüència i no ser víctimes d’una cosa que (es veu) en diuen el biaix de l’estruç 🤷🏼‍♂️.

Aquest biaix té nom inventat pels anglosaxons perquè ells diuen que els que el pateixen, they bury the head in the sand, és a dir, amaguen al cap a la sorra, suposadament, com els estruços. El que amb català en diríem fer com si sentíssim ploure.

Aquest efecte forma part d’un fenomen més ampli, conegut com a “aversió a la pèrdua”, en què els inversors tendeixen a evitar acceptar una pèrdua, optant per mantenir una inversió perjudicial en lloc de reconèixer l'error i vendre amb pèrdues, encara que tinguin a l’abast informació rellevant que indiqui fer el contrari.

Abans d’entrar en quines són les normes que hem de seguir en aquests casos, no puc evitar parlar-vos de la Paradoxa de Monty Hall, també coneguda com el problema de les tres portes.

Ja que la setmana passada us parlava de probabilitats, aquesta no us la podeu perdre:

Esteu en un concurs de televisió i us ensenyen tres portes. Darrere d'una hi ha un cotxe i darrere de les altres dues hi ha cabres (en principi, la idea és que preferiu guanyar un cotxe que una cabra 🥴).

Com a concursants, hem de triar una porta.

Un cop hem fet la tria, el presentador (que sap què hi ha darrere de les portes) obre una de les altres dues portes, revelant una cabra. Ara, et dóna l'opció de mantenir la teva tria inicial o canviar a l'altre porta tancada.

Què feu? Penseu-vos-ho bé…

.

Us posaré un exemple que és més intuïtiu: imagineu que en comptes de 3 portes, n’hi ha 50. Un cotxe i quaranta-nou cabres. Trieu una porta i el presentador n’obre 48, deixant-ne només dues, la que heu triat i una altra. Canvieu d’opció? Jo crec que sí.

La opció correcte és canviar. En el cas de les tres portes, si canvies de porta tens un 66% de probabilitats de guanyar el cotxe. Si no canvies, només tens un 33%.

Ben sovint, a la gent li fa por canviar d’opció. Així doncs...

.

📌4️⃣ No aferrar-se a decisions inicials

Cal no tenir por de canviar d’opinió quan hi ha nova informació.
Els mercats, com la vida, són dinàmics i les decisions que prenem avui no tenen per què ser definitives. Recordem:

• Revisar les decisions del passat: Quan apareix nova informació, no hem de tenir por de revisar les nostres decisions. Canviar d'opinió no és un signe de feblesa, sinó una mostra d’adaptabilitat i intel·ligència. Això si, tampoc ens hi fem més mal del que toca 😅

• No perdre oportunitats per orgull: Aferrar-se a una opció inicial per "orgull" o por de reconèixer errors ens pot limitar a l’hora de prendre decisions més encertades. Les millors decisions venen de saber quan reajustar l’estratègia.

• Aprendre dels errors: Tots cometem errors, però el més important és aprendre'n i evolucionar. Reconèixer quan una decisió ja no té sentit et permet estar més a prop de les oportunitats que sí que et poden portar a l’èxit. Un dia d’aquests us parlaré de les meves cagades, que sempre queda molt bé lluir les coses que ens han sortit bé, però no tant a l’inrevés.

Conclusió: Invertir requereix flexibilitat i capacitat d'adaptar-se.

.

📌5️⃣ Cal avaluar els riscos i mantenir-nos racionals a través de dades
Com dèiem la setmana passada, tot és més fàcil quan tenim les probabilitats de part nostra. L’anàlisi i les dades ens ajudaran a prendre bones decisions quan tothom està perdent el cap.

Recordem:

• Siguem objectius: Utilitzant dades, podem veure els riscos de manera més clara i imparcial. Això ens ajudarà a no sobre-reaccionar i mantenir la sang freda. Cal mantenir una cartera d’inversió equilibrada segons el nivell de risc de cadascú i cal prendre decisions raonades, no basades en la por o avarícia.

• Els mercats evolucionen ràpidament: Els mercats són dinàmics i canvien constantment. Estar atent a aquestes variacions i informar-se ajuda a prendre millors decisions i augmentar les probabilitats d'èxit.

Conclusió: No ens deixem portar pels sentiments. Siguem racionals.

.

I... finalment, relacionat amb el que dèiem al principi:

📌6️⃣Compra quan hi ha por i incertesa

En moments de pànic, tot quisqui es comporta com pollastres sense cap, els inversors venen perquè volen els seus diners i els mercats s’enfonsen. És en aquest moment en que es destapen les millors oportunitats. Els nord-americans, mai faltats de màrqueting, tenen una frase per cada ocasió: "Buy when there's blood in the streets".

• Alt potencial de retorns: Quan el mercat cau i entrem en condicions del que se’n diu “sobrevenda” extrema, els preus es desplomen. Comprar en aquests moments pot generar guanys substancials quan el mercat es recupera. Si en voleu un exemple clar: 15 de març del 2020.

• L’avantatge de fer el contrari: Anar en contra de la multitud sovint porta millors resultats. En temps de pànic, fins i tot actius sòlids es venen per por, creant oportunitats per als qui tenen paciència i visió a llarg termini.

• Menys competència: Durant les crisis, hi ha pocs compradors. Aquesta manca de demanda fa caure els preus. Per aquests casos, cal tenir “líquid” disponible per aprofitar-se’n.

.

Ja ho sabeu, doncs. Espero que us serveixin. Més normes d’aquestes el mes que ve.

A partir d’aquí, explico quines són les meves inversions per aquest mes d’abril. Tal com vaig fer el mes passat, he tancat part d’una posició més aviat especulativa que tenia oberta (amb un +65% de benefici) per acumular accions de companyies de qualitat.

Una abraçada

Arnau