Estimades i estimats,
La pregunta de quants diners sâhan de tenir estalviats al banc Ă©s un clĂ ssic recurrent i tĂ© sentit que aixĂ sigui. Sovint, val la pena tornar-nos-en a la base i adreçar els dubtes mĂ©s evidents. Back to basics, que diuen a lâaltre banda de lâAtlĂ ntic.
Ara que la comunitat dâAlzina Capital đł ja passa de les 250 persones (đ) crec que Ă©s bon moment per recordar-vos que, si voleu, podeu respondre aquesta enquesta per tal que us conegui millor i pugui crear contingut mĂ©s adaptat a vosaltres. Amb 1 minut estĂ feta.
I si no voleu perdre-us els mous moviments, els meus anĂ lisis, les notĂcies mĂ©s importants i donar-me suport per la meva feina, us podeu fer subscriptors de pagament aquĂ đ
Som-hi, doncs!
Alguna altra vegada hem mencionat aquest concepte, perĂČ va bĂ© anar refrescar-lo de tant en tant: el burn rate.
Burn rate: aquesta Ă©s la manera anglosaxona dâanomenar les despeses mensuals recurrents (ja sabeu que sĂłn millors en mĂ rqueting). Ăs a dir, la quantitat mitjana de diners que âcremeuâ al mes per poder mantenir el vostre nivell de vida i el de les persones que teniu a cĂ rrec vostre.
Ho vam parlar a lâarticle sobre com estructurar els nostres estalvis,
Heu de saber quĂš gasteu, quĂš ingresseu i, consegĂŒentment, quĂš estalvieu!
Si aneu cecs per la vida, us desitjo molta sort i molts encerts, perĂČ potser un dia dâaquests us foteu una galeta. đȘ
No ho heu de tenir tot mil·limetrat, ni molt menys, perĂČ per la mort de DĂ©u, tinguem uns mĂnims.
AixĂ doncs, a partir dâaquĂ suposarĂ© que teniu clar quin Ă©s el vostre burn rate. Assumim que sĂłn 1.500⏠al mes. Potser aixĂČ Ă©s molt per alguns, poc per altres.
Un cop tenim controlat quĂš Ă©s el que gastem per poder anar vivint com vivim, ens podem fer la pregunta de si realment tota aquesta despesa Ă©s estrictament necessĂ ria. PerĂČ aixĂČ Ă©s un altre tema.
Ara, assumint que les coses es mantindran relativament estables, sabem quines seran les nostres despeses a mig any o un any vista. Ara bé, tingueu en compte despeses extraordinà ries importants, especialment, les que us poden agafar amb els pixats al ventre com ara:
Reparacions o assegurances del cotxe - Quan menys t'ho esperes⊠factura fresquĂssima del mecĂ nic.
ElectrodomĂšstics espatllats - Quan la nevera o la rentadora diuen prou.
Despeses mĂšdiques no cobertes - Especialment temes dentals.
Obres inesperades a la llar - (que us ho diguin els de ValĂšncia).
Multes de trà nsit - Pels més entremaliats que els agrada córrer.
Casaments o esdeveniments socials importants - Entre regals, viatges i vestimenta, com bé deveu saber, poden acabar sent una bona clavada.
Mascotes malaltes - Factura fresca, ara del veterinari.
Impostos o sancions fiscals - Dels nostres estimats amics de Hisenda.
PĂšrdua d'un dispositiu electrĂČnic - MĂČbils, ordinadors⊠ja sabeu que costen pasta.
Ajuda a un familiar o amic.
I, tenint en compte aixĂČ i sabent el nostre burn rate, aquĂ teniu la norma simplificada que ens fa la vida fĂ cil:
Tingueu entre 3 i 12 vegades el vostre burn rate mensual estalviat el diners en efectiu o al banc i que en pugueu fer Ășs de manera immediata. Ăs a dir, de 3 a 12 mesos de despeses estalviats.
PerĂČ aixĂČ no Ă©s suficientment precĂs, no?
Com tot en aquest mundillu, no hi ha una soluciĂł Ășnica per tothom. PerĂČ podem respondre les preguntes plantejant-nos els riscos associats.
.
1. Estalvi mĂnim: 3 mesos de despeses bĂ siques
AixĂČ serien 4.500⏠en lĂquid per un burn rate de 1.500âŹ.
Perfil: Estudiants, persones joves i sense cĂ rregues o amb ingressos estables i molt segurs.
Per quĂš?: Amb una cĂ rrega financera baixa o depenent encara parcialment de la famĂlia, una reserva de 3 mesos sol ser suficient per gestionar emergĂšncies menors.
Objectiu: Cobrir despeses bĂ siques.
2. Estalvi moderat: 5 i 8 mesos de despeses bĂ siques
Entre 7.500⏠i 12.000⏠en lĂquid per un burn rate de 1.500âŹ.
Perfil: Adults independents, parelles sense fills, professionals amb ingressos mitjans, o persones amb algunes despeses recurrents.
Per quÚ?: Aquest marge ofereix més seguretat davant pÚrdues de feina o imprevistos grans com una reparació important o un canvi d'habitatge.
Objectiu: Proporcionar temps de marge per trobar una nova feina, reorganitzar finances o fer front a despeses inesperades sense estressar en excés en les finances personals.
3. Estalvi ampliat: 9-12 mesos o més de despeses bà siques
Entre 13.500⏠i 18.000⏠o mĂ©s per un burn rate de 1.500âŹ.
Perfil: Pares de famĂlia, autĂČnoms, persones properes a la jubilaciĂł o amb ingressos inestables.
Per quĂš?: Si tens cĂ rregues importants (fills i hipotecaâŠ) o ingressos irregulars, aquest coixĂ et donarĂ estabilitat davant perĂodes prolongats sense ingressos o despeses sobtades grans.
Objectiu: Assegurar que tu i la teva famĂlia pugueu mantenir el mateix nivell de vida mentre reorganitzeu les finances.
.
Ja ho sabeu, doncs. Si teniu dubtes, em podeu deixar un comentari aquĂ baix.
I dit tot aixĂČ, aprofiteu i useu aquest fons dâemergĂšncia a favor vostre. Sigueu killers, no regaleu els vostres estalvis al primer que passa. Sabeu quĂš fa el banc amb els vostres estalvis? Els inverteix o els presta per guanyar-hi calers. AixĂ doncs, ja que els hi doneu lâhonor i oportunitat de custodiar els vostres estalvis, que us en paguin un interĂšs.
Moltes plataformes de banca digital i bancs tradicionals ofereixen un interĂšs sobre els vostres estalvis. Avui en dia Ă©s relativament fĂ cil trobar un 3% i que mentrestant tingueu els diners a la vostre disposiciĂł pel que pugui passar. Si teniu 10.000⏠al banc, sĂłn 300⏠lâany o 25⏠al mes. Tot suma! AixĂČ Ă©s un mĂČbil gratuĂŻt o no pagar el subministrament de lâaigua đđŒ
Si us diuen que us ofereixen un 1% o que no us en donen res. Cap problema. Bon vent i barca nova. Adeu siau! Meân vaig al banc dâaquĂ al costat o em vaig a baixar Revolut. Llavors, de cop i volta, tot seran presses per donar-vos el 3%.
.
Per acabar, em podrĂeu preguntar: I si tinc mĂ©s diners al banc estalviats del que necessito pel mou fons dâemergĂšncia, quĂš faig?
âŠ
Penseu en la inflaciĂł. La mitjana de la UniĂł Europea al 2022 va ser de 9,2%, al 2023 3,4% i aquest 2024 sembla que serĂ , aproximadament, 2,6%.
1,092 x 1,034 x 1,026 = 1,1585 â> 15,85% de inflaciĂł en els Ășltims 3 anys.
Portes 3 anys amb mĂ©s diners parats al banc dels que realment sĂłn necessaris? Felicitats! EstĂ s perdent poder adquisitiu! đđŒđđ
5.000⏠extra? Felicitats! Nâhas perdut 793!
10.000⏠extra? Felicitats! Nâhas perdut 1.585!
20.000⏠extra? Felicitats! Nâhas perdut 3.170!
50.000⏠extra? Felicitats! Nâhas perdut 7.925!
100.000⏠extra? Felicitats! Nâhas perdut 15.850!
Ja sabeu que mai em cansarĂ© de repetir-ho đ
Invertiu!
Arnau
Un plaer descobrir-te Arnau!