Què voleu?
🔵 Voleu prendre-us la pastilla blava? Opció còmoda. Estar sedats. Que us dugui la marea, d’scroll en scroll. Ser un consumidor cec en un món dominat per la tecnologia i patir-ne les conseqüències econòmiques sense saber ben bé què passa.
🔴 O voleu prendre-us la pastilla vermella? La opció incòmoda. Mirar la realitat a la cara. Entendre que res és per sempre i que tot està en canvi constant. I que aquest canvi arriba per carregar-s’ho tot. Veure que val més la pena cavalcar l’onada que deixar que se us emporti per davant.
Si no heu vist Matrix... Foteu el favor, eh?! Que al final m’enfadaré.
I, ja que hi som, la imatge de la portada d’aquest post és de la pel·lícula Ex Machina. Sensacional. No us la perdeu. Encaixa amb els tòpics d’avui.
.
“Però això d’Alzina Capital no anava de consellets per estalviar i invertir?”.
Seh. Però tot està relacionat. El món és complex, incert i ple d’oportunitats.
Llegiu-vos això d’avui amb deteniment. Crec que val més la pena que la basura de torn que us ofereixi TikTok o Netflix. Farem una ullada al futur. Fa por i és emocionant a la vegada.
.
Com a reflexió final per acabar el tema que vam tocar a la Part II:
Com és que Apple i Google van revolucionar el món dels mòbils i les aplicacions amb iOS i Android respectivament a partir del 2007? Com pot ser que passés gairebé a la vegada?
Com és que Ford, Peugeot i Fiat es formessin amb pocs anys de diferència per canviar per sempre el món del transport?
I com és que poc després que aparegués ChatGPT, hagin aparegut Google Gemini, Grok, DeepSeek, etc...?
Totes les tecnologies necessàries per aconseguir crear un smartphone de 600$ van ser disponibles a partir del 2007.
Tots els avenços necessaris per construir un cotxe de combustió es van consolidar a finals del segle XIX.
Tots els components necessaris per desenvolupar un chatbot de intel·ligència artificial van convergir al 2022.
Si un recurs, tecnologia o eina és inaccessible per tothom, poques coses se’n poden fer. Però quan és accessible, quan es popularitza i es democratitza, el món canvia.
Hi ha tecnologies emergents que s’han abaratit extremadament en aquests últims anys (a causa de les lleis de Metcalfe i Wright, de les quals vam parlar a la Part I). Per exemple:
El cost de les bateries.
Els panells solars
El cost d’entrenar models de IA.
El cost de l’emmagatzematge de dades.
El cost del llançament de satèl·lits a l’espai.
O el cost de seqüenciar el genoma humà.
Creixement exponencial, abaratiment de costos a mesura que passa el temps i adopció rapidíssima de les tecnologies.
I... Què passa quan tots aquests creixements exponencials s’afecten entre ells?
.
Doncs, bé...
Posat tot el context, anem a ser més directes avui, per anar tancant aquesta sèrie.
I, eh! Que aquí ningú pot predir el futur a la perfecció. Però hi ha tendències que apunten clarament en certes direccions.
.
El Futur
Hi ha gent que s’indigna o es posa a la defensiva quan algú defensa un cotxe elèctric (BEV) per davant d’un cotxe de combustió interna (ICEV).
BEV: Battery Electric Vehicle.
ICEV: Internal Combustion Engine Vehicle.
Endavant, cadascú amb les seves preferències i gustos. Però no és un tema d’opinions. És que d’aquí un temps veureu com grans marques d’automoció se’n van a la m***a. No hi haurà “opinions” que valguin.
2010: els cotxes elèctrics són una broma. Ningú els hi fot cas i un cotxe elèctric decent i esportiu et costa uns 100.000€.
2025: A Xina hi ha BEVs que costen ~15.000€. Un Tesla Model 3, un cotxe més que magnífic pel ciutadà mitjà, es pot comprar per 30.000$.
Però no tot és el preu de l’etiqueta. Tots els càlculs comparatius que trobeu us diran que el cost de propietat d’un BEV és AVUI millor que el d’un ICEV. Menys reparacions, menys parts, no hi ha cost de gasolina, assegurances més baixes, eficiència energètica molt superior, i així anar fent... Sense parlar que no expulsen verí pel tub d’escapament.
Sabíeu que els cotxes elèctrics són molt més segurs i gairebé mai bolquen?
En comptes de tenir un motor gegant i pesant davant del morro del cotxe, tenen una placa de bateries repartida uniformement a la base del cotxe, cosa que fa que tinguin el centre de gravetat més baix i molta més estabilitat.
Aplica això a una indústria extremadament complexa i de marges baixos i ja la tens “liada”.
Però sí, està molt bé tot això dels cotxes i aquestes historietes.
Però amb què carregues aquests cotxes? Amb electricitat, no?
Molt bé. Energies renovables, doncs.
La sostenibilitat passa sí o sí per les energies renovables. I les energies renovables no seran viables sense una bona capacitat d'emmagatzematge d'energia. I per emmagatzemar energia requerim de bateries. I si tot quisqui vol bateries, se’n fabricaran moltes, i si se’n fabriquen moltes, el preu caurà i això les faran encara més accessibles
A que no sabeu quin és el component més car d’un cotxe elèctric amb diferència? Coooooorrecte... La bateria.
Hi ha experts que diuen que ens acostem a l’era de la hiperabundància d’energia. Una era en que la majoria de infraestructures seran capaces de generar energia renovable i els costos d’aquests components i les bateries hauran baixat molt fins a fer-los totalment assequibles. D’aquesta manera, no pararem de generar energia totalment renovable i el cost d’aquesta tendirà a reduir-se al mínim.
A dia d’avui, la combinació de l’energia solar amb una mica de capacitat d’emmagatzematge JA ÉS la manera més barata de generar energia miris per on t’ho miris. No caldrà incentius. Les lleis de l’economia faran que la transició passi soleta.
Ja no parlem de si la factureta de final de mes de l’electricitat o el gas pugui potencialment reduir-se un 80%. I si les fàbriques tenen energia neta gratuïta què podria passar? Augment extrem de les cadenes de producció i de manera més sostenible...?
El sector del gran consum, les cadenes de restaurants i mil sectors més se’n poden beneficiar àmpliament.
I la famosa IA...? On queda la IA? Que tothom està tan pesadet amb la IA.
Existeixen moltíssims usos diferents de la IA, des de parlar amb el ChatGPT perquè processi les dades de internet per tu o, per exemple, un model que sigui capaç d’identificar el que veu a través de càmeres. El que se’n diu visió per computador.
Les prediccions ja diuen que aquest any els models de conducció autònoma ja seran significativament millors que els humans.
Penseu ara en què podria passar si tinguéssim cotxes elèctrics moderns i segurs, equipats amb bateries de última generació i amb un model de IA capaç de conduir millor que nosaltres.
Què passa amb el món del transport, llavors? Per què hauria de ser necessari tenir un cotxe en una àrea metropolitana si et pot venir a buscar un BEV que es condueix solet?
No és que m’estigui flipant sol. Això ja esta passant a diverses ciutats d’Estats Units gràcies a Waymo, una sub-companyia de Google.
El cas dels “robotaxis” és un cas clar en què coincideixen les bateries, la robòtica i la IA per crear un producte absolutament nou que pot rebentar el mercat actual i transformar-lo per sempre.
I què passaria amb els pàrquings, llavors? Ves a saber.
I canviant radicalment de sector, els costos associats amb “seqüenciar”, és a dir, “llegir” el nostre ADN ha caigut de manera extrema en les últimes dècades. Què passarà quan poguem agafar la nostra informació genètics, emmagatzemar-la, analitzar-la amb un model de IA que ens digui exactament i de forma personalitzada quins són els problemes que tenim?
Una persona sana podria dir que vol conservar la intimitat de les seves dades, però... una persona malalta? O una persona que s’està morint?
Potser molts medicaments passaran a ser redundats arrel de tractaments genètics capaços d’arreglar la causa del problema i no “anar apagant focs”.
No vull allargar-me més. Crec que s’entén la idea.
Uns canvis seran més lents que altres. Algunes coses no s’arribaran a materialitzar i altres ens agafaran amb els pixats al ventre que donarà gust.
Sou conscients de com de més eficientment pot arribar a fer la seva feina un programador amb una eina com ChatGPT? És extrem.
.
Què té a veure això amb els calers?
Ningú sap on serem d’aquí 5 anys. Ja ni t’explico si ens posem a parlar de 2050.
La qüestió és que tot això no ho frenarà ningú. I l’impacte serà molt real.
Per algunes coses, molt positiu. Com ara el creixement econòmic extrem que es pot derivar de tot plegat.
Per alguns altres casos, pot ser bastant negatiu: bàsicament la destrucció ràpida de llocs de feina redundants.
Taxistes, administratius, teleoperadors, caixers de supermercat, feines de fabrica, traductors simples, redactors, analistes financers bàsics, etc...
A prendre vent!
Aquí teniu una nota relacionada que vaig compartir aquesta setmana:
Molta gent no estarà contenta amb això. Però com ho pares? No es pot.
Amb la revolució industrial també es temia molt l’impacte de la destrucció de llocs de feina. I què va passar? Que el món va canviar i ens vam adaptar.
Vaticino que passarà el mateix ara. L’única cosa que temo és que aquest canvi serà massa ràpid i hi haurà molta gent que es quedarà enrere.
...
Vull tancar ja.
No pretenc resoldre els misteris del futur de la humanitat. Sé que molts d’aquests avenços presentaran debats ètics i morals molt rellevants.
Però en un món on els inversors i els propietaris seran, potencialment, els majors beneficiaris reals de tots aquests grans avenços, animo a tothom a prendre acció i a formar-ne part.
És allò de "Si no pots vèncer-los, uneix-te a ells"? O allò de Don’t hate the Player, hate the Game? No ho sé. Soc un paio optimista, en general (tot i que últimament em costa més). Vull pensar que tot plegat portarà progrés per la societat i que invertir-hi és una manera maca de beneficiar-nos i contribuir a aquest progrés.
Però sinó quina altra opció tenim?
Altres vegades ja n’hem parlat i en seguirem parlant: econòmicament estem en terreny complicat.
Voleu ser depenents del que potencialment puguin fer els nostres governs formats, en gran part, de gent mediocre que només escombren cap a casa? Jo no. Ni de conya.
Invertir en l’explosió econòmica que es pot generar d’aquestes innovacions ens pot cobrir les esquenes? Doncs que així sigui.
I deixeu-me dir que no tot ha de ser innovació tecnològica surrealista. Hi ha negocis i empreses de qualitat que any rere any presenten beneficis perquè funcionen. Invertir-hi és sa per la nostra butxaca. Si a més es beneficien de tot aquest technological madness? Millor que millor.
Reflexioneu-hi… crec que val la pena.
Per part meva, seguiré portant-vos la informació de màxima qualitat que pugui. Que ja ho sabeu… que informació és poder.
I si voleu donar-me suport… ja ho sabeu… 5,50€/mes 😉🤌🏼
A la versió de pagament seguiré parlant de les oportunitats més clares que veig per beneficiar-nos de tot aquest tinglado. No us ho perdeu!
Una abraçada! Seguim!
Arnau
Si a Espanya fossim una mica espaviladets fot temps que hauriem d'haver omplet tots els solars i descampats de plaques solars, a això li sumes inversió en reserves d'energia i tindriem probablement l'energia renovable més barata d'Europa. El meu polo blau ja comença a ser antic però tinc dubtes forts de si realment caldrà que mai em torni a comprar un cotxe nou, veient la perspectiva que tenim per davant d'AV's en un futur proper ho dubto bastant, fent números sortirà molt més barat no tenir cotxe en un futur no gaire llunyà sembla. Respecte als avenços en el camp de la genètica pot ser extremat preveure quines predisposicions tenim al nostre genoma, fascinant l'aplicació que pot tenir a a nivell de prevenció combinat amb les conclusions que en pugui treure la IA. Ara bé, també és cert que caldrà veure quina aplicació en fan les companyies d'assegurances, perquè amb certa predisposició genètica desfavorable ves que no ens trobem amb casos de "no surt econòmicament rentable assegurar aquesta persona", el debat moral estarà servit en aquest sentit. En qualsevol cas, com bé diries Arnau: "What a time to be alive"!