#16: La vuitena meravella del món, segons Einsten (o això diuen)
El famós interès compost 💲
Benvolguts, espero que hagueu tingut un bon pont de Tots Sants. Malauradament, al País Valencià no els hi ha anat gaire bé. Com a premi de consolació però, ens han deixat unes glorioses imatges del rei i tots els politiquets de torn sent apedregats per un poble desolat que acaba de perdre-ho tot. Poètic, podríem dir. Espero que això marqui el principi del fi de l’estat putrefacte on vivim. Però, eh... que no hem vingut a parlar d’això.
.
Primer de tot, sigueu benvinguts tots els nous subscriptors d’Alzina Capital. Ja gairebé som 250. Gràcies per ser aquí. No us en penedireu.
Aquest projecte va de donar eines a tothom que ho vulgui per poder prendre control de les nostres finances personals i, d’aquesta manera, acabar sent lliures. I no, no és que vulgui pintar-vos un escenari de color de rosa i unicorns voladors. Bàsicament, no vull haver de ser un esclau perpetu del sistema 😅. No vull ser-ho jo ni crec que ho vulgueu ser vosaltres. Digueu-me il·lús, però crec que és possible. La informació està al nostre abast, només cal aixecar el cul de la cadira i agafar-la.
Avui parlarem de coses importants i m’allargaré més del que voldria. Vull procurar no fer els articles molt llargs perquè siguin fàcils de llegir, però hi ha coses que requereixen “carinyo”. Si preferiu anar a mirar l’instagram, vosaltres sabreu 🤭🤪
.
En el nínxol del contingut de finances personals, si d’una cosa parla la gent que l’únic que vol és captar la vostra atenció per vendre-la al millor postor, és del famós “interès compost” amb títols sensacionalistes. Un concepte que, sovint, sembla que molta gent no té molt clar què és.
No patiu, ho aclarirem. Avui parlem de:
Què és l’interès compost i el creixement exponencial.
Com aquest aplica al món de la inversió i a moltes altres àrees que ens importen.
Com beneficiar-nos-en.
Abans de res però, hi ha una frase magnífica que resumeix el tema bastant bé:
Compound interest is the eighth wonder of the world. Whoever understands it, earns it; whoever doesn't, pays it.
L'interès compost és la vuitena meravella del món. Qui l’entén, se’l guanya; qui no, el paga.
Normalment, aquesta frase és atribuïda a Albert Einstein, però no he trobat cap lloc que confirmi que realment la digués. Suposo que és per associar-hi autoritat. Però amb Einstein o sense Einstein, la frase segueix sent absolutament certa.
Què és l’interès compost i el creixement exponencial
Permeteu-me fer una explicació bàsica. No puc evitar-ho. Vaig estudiar física i, en general, els físics tenim la obsessió d’anar als principis fonamentals de les coses. Sinó ens comença a picar tot el cos. No patiu que no em passaré... o almenys ho intentaré! 🤓
La ment dels humans, en termes generals, és lineal.
Això vol dir que comprenem el món en termes lineals. Parlant en cristià: si jo treballo 30min i obtinc 5€, llavors, si treballo 60min obtinc 10€. O per exemple, si tardem 1 hora a fer 1Km per la muntanya, tardarem 3 hores a fer 3Km.
Això és un pensament lineal, assumim que certes coses es mantenen constants, com ara el que ens costa aconseguir 5€ o fer 1Km per la muntanya.
Des d’una perspectiva evolutiva té tot el sentit del món. Quan veiem un lleó que corria a 2 metres per segon cap a nosaltres i estava a 20 metres, el nostre cervell feia un càlcul aproximat i ràpid i ens deia: tens 10 segons o seràs el dinar d’algú avui.
Per altra banda, tenim el creixement exponencial. Un exemple clàssic del qual la ment humana no se’n sap avenir és l’exercici de plegar un paper:
Si plegues un full de paper per la meitat, es farà el doble de gruixut. Pot passar de 0,1mm, per exemple, a 0,2mm. Quan el tornem a plegar, el gruix torna a duplicar-se: ja és 4 vegades més gruixut que al principi. Cada cop que el pleguem, el gruix es multiplica per dos, i això representa un creixement exponencial.
Si simplement afegíssim el gruix del full inicial cada vegada, creixeria de manera lineal i, després de 10 plecs lineals, tindríem un gruix de només 1cm. En canvi, amb 10 plecs exponencials (duplicant el gruix cada vegada, que és el que passa), acabaríem amb un gruix de 102,4 mm, més de 100 vegades el gruix inicial.
Informació friki: El rècord actual de vegades que s'ha pogut plegar un paper és de 12 plecs. Es veu que el va aconseguir una estudiant de secundària de Califòrnia (maleïts nord-americans!). Ella va demostrar que, si s'utilitza un full de paper prou gros i es segueix una tècnica específica, es poden superar els 8 plecs que es consideraven el límit.
Per acabar amb aquestes històrietes, si aconseguíssiu plegar un paper gegant 21 vegades, el paper seria tan gruixut que seria més alt que la Sagrada Família. Per què veieu la diferència de passar de 12 a 21. A veure si supereu a la freak aquesta d’Estats Units 😉
El nostre cervell no compren aquestes coses. No és intuïtiu per nosaltres. Òbviament, no tot en aquest món creix tan ràpid com els plecs dels papers, però sí que segueix la mateixa lògica.
I aquí és on entrem en allò de l’interès compost, el qual segueix la següent fórmula:
Creixement = (1+i)t
i és el famós interès.
t és el temps.
D’aquí el terme “interès compost”, perquè per un interès i, composa (creix) en el temps t, de manera exponencial.
Diguem que la idea de creixement exponencial i de interès compost no són exactament el mateix però estan íntimament relacionats. L’interès compost és un exemple de creixement exponencial aplicat al món financer en el que el capital que es va acumulant progressivament amb interessos al llarg del temps acaba tenint un creixement exponencial.
Inicialment, sembla que el creixement és molt lent. És més, en molts casos al principi el creixement lineal pot ser més ràpid que l’exponencial, però arriba un punt que això canvia totalment.
.
Com això aplica al món de la inversió i a moltes altres àrees que ens importen
Aquesta fórmula de dalt aplica a moltes coses d’aquest bon món on vivim, per exemple, la famosa, pesada i omnipresent inflació. Normalment, el que es diu és que als països del món occidental hem tingut un 2,5% de inflació mitjana cada any. Com que d’aquí poc faré 30 tacus això vol dir (1,025)^30 = 2,1 aproximadament. És a dir, els preus de les coses s’han més que duplicat, de mitjana, des que vaig néixer (spoiler alert: han crescut més ràpid que el 2,5%).
En termes generals això també aplica, per exemple, en la capacitat intel·lectual. Fent un exemple simplista:
Imagineu que una persona A cada dia de la seva vida aprèn un 1% més del que sabia fins a dia d’avui, ja sigui llegint, estudiant, practicant...
Per altra banda tenim una altra persona B que mai fa res per millorar. Mai estudia, mai practica, mai fot res de bo. En altres paraules la seva taxa de creixement o el seu “interès” és 0%.
Què passaria al cap d’un any? És a dir, al cap de 365 dies amb aquesta diferència de 0% i 1%?
Persona B: (1,00)^365 = 1 à L’estat final és igual a l’estat inicial. No hi ha canvi. No hi ha millora.
Persona A: (1,01)^365 = 38 La persona que cada dia millora un 1% és, després d’un any, TRENTA-VUIT vegades més intel·ligent que la persona que no fot brot.
Òbviament, és un exemple simplista, però a nivell fonamental és per això que hi ha persones que sembla que tinguin un coneixement infinit. Ben sovint no és una qüestió de talents ni merdes innates. És un tema de millora constant, subtil i progressiva. Requereix temps, requereix petits esforços constants, però dona magnífics resultats.
Si el tema us interessa, us recomano el llibre d’Hàbits Atòmics de James Clear, on bàsicament explica que els petits canvis del dia a dia poden arribar a tenir un efecte gegant a llarg termini.
.
Com beneficiar-nos-en
Doncs, dit tot això, el tema és que el progrés insaciable de la innovació també segueix una espècie de creixement exponencial. El preu de l’acció de Microsoft, per exemple, en els últims 38 anys s’ha multiplicat 4.085 vegades. Not bad! El bo d’en Bill deu estar ben content.
Les empreses, la gent de negocis, els enginyers, els investigadors... si són capaços de produir més, d’augmentar beneficis, de minimitzar pèrdues, etc... al final del dia, això contribueix a una millora progressiva sostinguda durant el temps que s’acaba traduint en resultats.
Potser un any creixem un 15%, al següent decreixem un -3%, el següent creixem un 23% després d’un molt bon any i el següent només un 6%. D’any a any, el creixement pot variar però la qüestió és créixer de manera sostinguda. Si som pacients, acabem veient la famosa corba de creixement exponencial:
Aquí veiem com creixeria una inversió inicial de 1.000$ després de 30 anys creixent “només” a un interès anual del 6%. Tingueu en compte dues coses:
La borsa nord-americana ha crescut, de mitjana, entre un 12% i 13% anual des de fa molts anys.
En aquesta imatge no es té en compte cap ni una aportació més durant aquests 30 anys.
Per exemple: si invertim 1.000€ inicials i cada mes invertim 100€ més (crec que bastant raonable) i tenim un interès del 10% cada any…
Al cap de 10 anys tindrem 21.718€.
Al cap de 15 anys tindrem 42.300€.
Al cap de 20 anys tindrem 75.460.
Al cap de 25 anys en tindrem 129.000€.
Aquí podeu observar l’exponencialitat de la qual hem estat parlant.
.
La idea és veure com un interès que inicialment és humil, acaba sent molt més significatiu que la inversió inicial. Per tal que això passi, necessitem dues coses:
Invertir, naturalment...
Temps.
Com més invertim i com més aviat ho fem, més resultats veurem.
Imagineu si en comptes de 100€ al mes n’hi posem 500 i mantenim la resta de condicions constants. Al cap de 25 anys tenim 600.000€.
O fem un exemple més quotidià: una parella que estalvia 600€ al mes durant 6 anys tindrà 55.550€ al final del periode, una entrada per una hipoteca d’un immoble de ~280.000€ aproximadament.
Insisteixo: no estic posant números desorbitats i la taxa de interès és absolutament normal. Us adjunto una foto dels resultats dels últims anys del fons indexat on hi poso part de les meves inversions mensuals:
Com la majoria de coses que valen la pena en aquesta vida, això necessita constància, paciència i perseverança. Estant invertits i donant-hi temps juntament amb una bona diversificació, fer-se ric és “fàcil”.
El tema és que això no encaixa amb el món de la gratificació instantània en el qual vivim avui. Em sap greu, no us he vingut a dir-vos que fer-vos rics és ràpid com molta gent us voldrà vendre.
Però tenim eines per arribar-hi. Segurament no ens farem multimilionaris només amb això, però estarem bastant millor que abans. Per altra banda (ja en parlarem un altre dia), jo estic força convençut que els retorns de 12%-13% i encara més alts són ben fàcils d’aconseguir si s’inverteix en els actius més disruptius, innovadors i de més qualitat que existeixen. De fet, no és que estigui convençut que això pot passar. Ja porto uns quants anys fent-ho. Per això estic aquí a les 12 de la nit escrivint tota aquesta història.
Però... abans d’això, cal que estem preparats per invertir i armar-nos de paciència.
.
Com dèiem amb la frase inicial...
L'interès compost, qui l’entén, se’l guanya; qui no, el paga.
Si invertim, ens armem de paciència i ens diversifiquem com cal, gaudirem de retorns més o menys humils que, a la llarga, marcaran la diferència.
Per altra banda, la inflació actua de manera constant i implacable, de tal manera que si fem com si sentíssim ploure i no mirem el problema a la cara, acabarem “llepant” perquè actua de la mateixa manera que l’interès compost… però en contra nostra.
.
Deixem-ho aquí per avui. La setmana que ve serà menys dens això 😉
Si voleu veure què estic fent per trobar aquests tan anhelats retorns, teniu les Newsletters de pagament que arriben ben puntuals cada dijous.
No dubteu a fer-me arribar tots els dubtes que tingueu ja sigui als comentaris del post o per mail a alzinacapital@gmail.com.
Fins la setmana que ve! ❤️
Arnau
⚠ Recordeu que tot el que comparteixo és només per informar i educar i res del que conté aquest post és una recomanació de compra o venda. No puc fer-me responsable de les decisions que prengueu. Feu la vostra pròpia recerca i, si teniu dubtes, parleu amb un assessor financer de confiança. ⚠