#38: Duplica el teu sou treballant 2h/dia des del sofà? Especulació, inversió i mentalitats que no ajuden

Setmana 16.2025: I com està evolucionant el mercat

Benvinguts, inquiets, altra vegada a la Newsletter d’Alzina Capital, on parlem de com gestionar, protegir i fer créixer el nostre capital amb seny, estratègia i informació de qualitat, enmig d’un món complex que canvia constantment.

✍🏼 Si no et vols perdre res —anàlisis dels millors actius, els meus moviments de compra i venda i contingut extra—, uneix-te a la comunitat exclusiva aquí.

Per si no ho has vist, això és el que hem comentat les últimes setmanes:

• #37: Setmana tràgica i les oportunitats que sorgeixen de les crisis.

• #36: Normes per no saltar-se mai: 4️⃣, 5️⃣ i 6️⃣.

• #35: La vida és un joc de probabilitats, fes que estiguin a favor teu 🎲

• #34: Estem de rebaixes! - Com encarar les caigudes del mercat 📉

• L’Era Exponencial: una sèrie de posts on parlem de tecnologia, innovació i el futur que ens espera.

---

En aquests últims anys hi ha hagut un auge en el món de la inversió, especialment pels anomenats retail investors, és a dir, persones com nosaltres. Individus, amb un capital humil que podem posar a treballar invertint-lo en actius productius que generen un valor real per la societat.

El boom de la digitalització i les plataformes de inversió han facilitat enormement coses que abans eren només accessibles per un grup de privilegiats. Això, sincerament, crec que és una cosa molt bona. Però, com és habitual en aquest món, una eina tan útil és una arma de doble fil, tal com una pistola es pot usar per fer mal o per protegir.

Ho he dit moltes vegades i no em cansaré de repetir-ho, perquè és important que en tinguem consciència: invertir, usar els nostres diners per finançar projectes productius, és bo i és un acte que té la virtut de fer que tots hi guanyem. Empresaris, inversors, emprenedors, ciutadans, governs, etc...

Però hi ha una altra cara de la moneda que té una diferència subtil: l’especulació.

A nivell pràctic, els especuladors fan el mateix que els inversors, agafar una quantitat, posar-la en un actiu, del qual s’espera una revalorització i poder extreure’n un cert benefici. La diferència fonamental és l’horitzó temporal amb el qual s’inverteix i, consegüentment, la tesi, és a dir, la raó per la qual s’han posat aquells diners allà.

Invertir consisteix en comprar actius basant-se en la seva capacitat de generar valor a llarg termini. Això inclou analitzar fonamentalment els beneficis, potencial creixement, etc... amb l’objectiu d’obtenir rendiments sostinguts en el temps.

Especular és comprar i vendre actius amb l’objectiu d’extreure beneficis de moviments del preu a curt o mitjà termini, sovint sense importar la naturalesa de l’actiu en el qual s’inverteix. Simplement es vol vendre a qui en pagui més.

Abans de res, deixeu-me dir que l’especulació té algunes coses positives:

• Proveeix liquiditat (més compradors i més venedors fa que sigui més fàcil trobar una contrapartida per fer una compravenda d’un actiu).

• Preus eficients (els preus s’ajusten de manera més precisa al suposat valor “real”).

• I poca cosa més.

A partir d’aquí, l’excés d’especulació és, crec jo, força negatiu per la societat en general.

I llavors, quan parlem de Borsa i renda variable, surten aquells il·luminats que et diuen que pots fer el doble del teu sou mensual, treballant només dues hores al dia. Aquesta suposada pràctica comparable a l’alquímia recomanada per aquests espècimens, que s’assemblen als xamans, és l’infame trading.

La idea és que si pots extreure un +5% de benefici al dia, per què collons ens hauríem de centrar en res més? És llaminer, oi? És com els instagram reels del món financer. Fes-te ric amb el mínim esforç possible! Especula amb els recursos de la societat amb la única finalitat de fer-te ric des del sofà fent una activitat que no aporta absolutament cap valor afegit, és més, que probablement té un impacte global negatiu.

Què voleu que us digui, no em convenç.

I això no és tot. Penseu que el trading o l’especulació d’actius a curt termini als mercats cotitzats, és un joc de suma zero, dels quals hem parlat alguna vegada a Alzina Capital. És a dir, altra vegada, no estem creant cap valor econòmic real, simplement els diners estan volant d’una butxaca a una altra.

Llavors, la meva pregunta és la següent: qui creieu que guanyaria aquesta partida?

Nosaltres? O una persona que, com jo, ha estudiat física, però amb la petita diferència que va treure matrícula d’honor a la meitat de les assignatures, que el/la tenen a l’oficina d’un edifici molt alt a Londres, Nova York o Singapur, que té un algoritme de IA fent prediccions del moment més idoni per comprar i vendre i que cobra un sou de sis xifres per només fer això?

Aquí no. Aquí sí que no tenim les probabilitats a favor.

I encara que centenars d’estudis diuen que el 80% de la gent que fa trading hi perd diners, la gent hi cau igualment. S’hi enganxa els dits, generen un trauma i diuen que això de invertir és una estafa.

Hi cauen perquè veuen la manera fàcil de fer a quick buck, com diuen en anglès. Que nosaltres en diríem “fer quatre duros fàcils”. I, encara millor, els que us venen un curs amb la fórmula màgica per fer-ho, la majoria us venen duros a quatre peles.

Gratificació instantània i fàcil a curt termini?! Què podria sortir malament?!

Això sí, quan algú hi guanya, amb el trading, ho criden als quatre vents perquè hom se n’assabenti, fent que la resta de mortals ens qüestionem què collons estem fent agafant la Renfe a les 8 del matí d’un dimecres.

El que no s’acostuma a veure i del que ningú parla, és de tota la gent que hi perd calers.

Segur que durant aquests dies de volatilitat extrema n’hi ha hagut molts que se n’han beneficiat. I, ei! Que amb el trading es poden fer calers i n’hi ha que en fan. I molts. Però... sincerament, és molt més sostenible a llarg termini invertir que no pas especular.

.

Magnífic, doncs.

Ara que ja he deixat clar (crec) que això del trading és una mala idea amb la qual ens hi podem fer molt de mal, mencionaré un tema controvertit que, no sé gaire per què, és una mentalitat estesa que és terrible i que ha arrelat fort al món catalanoparlant des de ja fa temps:

Si tens diners ets dolent. Si vols fer-te ric ets encara més dolent.

Al món occidental som tots dolents i hem de demanar perdó constantment per ser-ho i per tots els pecats dels nostres avantpassats.

Si vols acumular patrimoni ets un burgés explotador i un paràsit de la societat.

Pels que pensen així, els compadeixo.

Voler estabilitat, seguretat i llibertat financera per tu i els teus no et converteix en un explotador, et converteix en algú responsable. Els diners no fan a ningú bo o dolent. El que en fas, sí. Invertir en projectes que fan un bé per la societat i que dinamitzen l’economia per crear valor real, és ser socialment resposable i un creador d’oportunitats.

Així que traiem-nos una mica els tabús de sobre, si us plau.

La mentalitat de comerciants i emprenedors caracteritza inherentment als catalans i això i la nostra empenta és el que ens ha convertit en el múscul econòmic indiscutible des de fa segles dins l’estat on vivim.

Ara que tot està aclarit. S’ha de dir que per fer calers per arribar a ser ric cal ser espavilat. Cal crear un producte o servei, local o global, que la gent o les empreses considerin valuós.

No tothom en sap prou o té la capacitat per fer-ho. Si sou capaços de fer-ho, us animo a que ho feu. Mentrestant però... hi ha un camí més llarg, més lent, però més tranquil i fàcil: invertir. Amb bones praxis, amb ètica, sense especular i en projectes, empreses i actius de qualitat que fan d’aquest món, un món millor.

.

Recordeu que aquesta setmana publicaré el Macroanàlisi Anual de companyies! Pels que busqueu invertir en actius de qualitat i voleu donar suport al projecte d’Alzina Capital, estarà disponible per tots els subscriptors de pagament, així que hi podeu accedir per sols 6,80€! Hi he posat moltes hores i hi estem afegint un disseny que deixarà l’informe molt cuqui 😁😎

Una abraçada,

Arnau