#47 - Sobre les empreses més importants del món, la diversifiació i invertir en accions individuals
Setmana 25.2025: Cal entendre això si invertiu en índexs
Benvinguts, inquiets, altra vegada a Alzina Capital, on parlem de com gestionar, protegir i fer créixer el nostre capital amb seny, estratègia i informació de qualitat.
✍🏼 Si no et vols perdre res —anàlisis dels millors actius, els meus moviments de compra i venda i contingut extra—, uneix-te a la comunitat exclusiva aquí.
Les últimes setmanes hem parlat de:
La única constant d’aquest món són les lleis de la física. Fora d’això, la resta està sempre en constant estat de canvi.
Això, naturalment, també aplica als lideratges mundials i, juntament amb aquests, les companyies més grans del món.
Mirem, per exemple, el canvi que ha patit el Top 10 mundial de companyies més grans (mesurat a través de la capitalització borsària, és a dir, el valor total de la companyia).
1985: IBM liderava el desenvolupament tecnològic de la computació, AT&T les telecomunicacions, Toyota i General Motors l’automoció i, per sobre de tot, veníem de l’era del petroli dominada per companyies com ExxonMobil, Shell, Royal Dutch Shell, Chevron, etc...
1995: any gloriós del meu naixament. Després d’una dècada dominada pel sector financer japonés (el 1990 8 de 10 eren companyies japoneses), el top seguia dominat pels EUA amb companyies industrials, de petroli, gran consum, farma i Microsoft treia el cap.
2005: Després de la bombolla de les “.com” i pocs anys abans de la gran crisi financera, seguim amb un mix intersectorial més o menys igual però amb més protagonisme per la part financera. Microsoft ja era la tercera companyia més gran del món.
2015: Després del miracle econòmic xinès, EUA segueix dominant i les grans tecnològiques es comencen a apoderar del podi. Apple ha revolucionat el món amb els smartphones i Google ha revolucionat l’accés a la informació.
I, aquí, és on ens trobem avui, al 2025:
On serem l’any 2035? Bona pregunta. I complicada.
Vivim a l’era dels agregadors. Portem veient-ho bastants anys i no sembla que la tendència hagi de canviar. Molts mercats fragmentats es consoliden en menys players. Les economies d’escala permeten que algunes companyies puguin fer coses que les altres no poden fer.
Això ha fet néixer a les Magnificent 7. Les macrocaps tecnològiques dels Estats Units: Apple, Microsoft, NVIDIA, Amazon, Google, Meta i Tesla.
Aquest gran creixement ha fet que aquestes empreses gegantines tinguin cada vegada un pes més desproporcionat dins els índexs borsaris.
Avui el pes d’aquests 7 és més d’un terç (34,6%) del Standard & Poor’s, l’índex borsari més gran dels EUA.
Com es pot apreciar, no és la primera vegada que ens trobem en aquesta situació. El que passarà de cara a futur, això ningú ho sap. Ara bé, no sembla que la tendència hagi de canviar, de moment.
.
Dit això, quan invertim en índexs borsari com el S&P500 o el MSCI World, hem d’entendre que estem “comprant a la vegada” centernars o milers d’accions de diferents companyies de tots els sectors haguts i per haver. Això, ofereix a un inversor una clara avantatge: diversificació.
Això és rellevant, ja que si demà el Mark Zuckerberg o l’Elon Musk es tiren d’un pont, un inversor diversificat no patirà gens, però els inversors que tinguin molts calerons a Meta Platforms o Tesla les passaran canutes.
Ara bé, no tot són avantatges amb la inversió indexada.
Cal que tinguem en compte que quan comprem participacions d’un índex, hi ha moltes empreses de baixa qualitat, dins aquest índex. Això, altra vegada, proveeix uns retorns més mediocres que els que es podrien obtenir d’una altra manera. Així doncs:
Pels que no volen saber res de risc, volatilitat i situacions inesperades: fer inversió indexada és una magnífica opció. Podeu oblidar-vos d’absolutament tot i veure com van les inversions d’aquí uns anys. Molt probablement, les coses hauran anat prou bé.
Una part de les meves inversions les dedico a això. Com si fos la meva futura pensió. Total, l’estat no me la pagarà, així que m’he d’espavilar (com tots) 🥲
Pels que tenen estòmac per assumir més risc però tenen un horitzó d’inversió llarg: plantejar-se invertir en accions individuals pot donar un retorn superior al dels índexs. Sempre des d’una perspectiva mínimament diversificada, òbviament. És a dir, no tingueu mai tot el patrimoni posat només en dos o tres actius.
Això, també ho faig.
Això ens porta al tema de l’inici. De veritat podem predir quines són les companyies que estaran a dalt de tot? Definitivament, és difícil fer-ho consistentment. I els índexs fan una molt bona feina promovent les empreses que estan creixent i donant menys importància a les que cauen a través d’un mecanisme anomenat rebalanceig.
Tot i així, jo crec que és ben possible. I no cal ser un geni per aconseguir-ho.
Ja ho diem ben sovint:
Hem de comprar actius de qualitat elevadíssima i a un preu raonable o, si pot ser, comprar-los barats.
Aquesta estratègia demana una mica més de feina que l’altra, la qual cosa és negatiu per molta gent. Ara bé, si aquest és un món que us interessa, animo a qualsevol a aprendre’n. És un món molt interessant.
Un dia d’aquests parlarem de quina és l’empresa dins els 7 magnífics que està més infravalorada. Els subscriptors de pagament ho saben bastant bé (els he de cuidar!).
En el cas concret de les big tech, crec que ignorar-les des del punt de vista de inversió, és un clar error. Tot i que dins d’aquest grup selecte, hi ha millors i pitjors opcions. Aquí teniu el creixement dels últims anys d’aquestes 7 respecte el S&P500 i el MSCI World (i el S&P500 sense les 7 magnífiques):
Un petit grup de companyies són les que realment fan crèixer els índexs. Un grapat d’empreses són les resposables del famós ~11% de rendibilitat anual mitjana.
Com a mínim, que en siguem coscients.
⚠ Recordeu que tot el que comparteixo és només per informar i educar i res del que conté aquest post és una recomanació de compra o venda. No puc fer-me responsable de les decisions que prengueu. Feu la vostra pròpia recerca i, si teniu dubtes, parleu amb un assessor financer de confiança. ⚠
Fins aviat!
Arnau