#1: L’apocalipsi ja està aquí, però sembla que no és tan greu
Una breu mirada al sistema on vivim
Ladies and gents,
És dimarts i, sembla mentida, però ja tenim aquí la primera newsletter! 😳
Avui vinc a engalinar-vos una mica perquè, com ja vam aprendre de l’Steven Spielberg amb la primera escena de la seva mítica Salvar al Soldat Ryan, s’ha de començar fort.
Aquest mail serà un curs intensiu d’uns minuts que us permetrà entendre coses importants sobre el sistema dins el qual vivim. Per això serà una mica llarg, però tingueu paciència, valdrà la pena.
El que us vinc a explicar:
Per què collons hem de invertir.
Qui són realment els esclaus del sistema.
I per què els mercats financers ens poden fer rics amb relativa facilitat (a tots, no només a uns pocs).
Primer de tot, permeteu-me posar-me un pèl tècnic explicant-vos com funciona el flux de diners dins el sistema en el que vivim. I que sapigueu que tot això no són teories boges meves, no voldria semblar aquest paio:
El Sistema
El que us explico avui és una de les moltes coses que m’ha ensenyat el Ray Dalio al seu llibre: The changing world order. Un llibre de macroeconomia i història econòmica del fundador d’un dels fons de inversió més grans del món. El paio sap del que parla.
La qüestió: El Ray Dalio ens diu que existeixen tres tipus de nivells dins un sistema monetari (us prometo que no em passaré amb els tecnicismes):
Nivell 1: aquest és el nivell en què està tot més verd. Es fa servir el que se’n diu hard currency o una divisa “dura”. Això podrien ser monedes d’or per exemple. Una divisa que té un valor intrínsec (en aquest cas el metall). Com podeu entendre, és bastant incòmode. Seria una putada haver de portar mig kilo d’or per anar a comprar al BonPreu. D’aquí, en sorgeix una alternativa:
Nivell 2: es fa servir una soft currency, és a dir, una divisa “tova”. Aquest nivell es caracteritza pel fet que associem un tipus de “diner” a aquest a divisa dura que teníem inicialment, és a dir, bitllets.
Quan fas això passen coses meravelloses: és fàcil portar i intercanviar diners, s’elimina la fricció de les transaccions i l’economia creix. La clau és que aquest sistema funciona perquè els bitllets estan recolzats per l'or a les reserves bancàries, mantenint el seu valor. Però amb el temps, es comencen a imprimir més bitllets del que realment es pot recolzar amb aquest or, i passa una cosa de la qual hem sentit a parlar tots: es crea deute.
Comencem a emetre més i més bitllets però la quantitat d’or es manté. Això, altra vegada, és meravellós. Ens permet comprar-nos un pis que avui no podem pagar però demà sí. Dona oportunitats i expandeix l’economia encara més. I ei, una cosa que val la pena entendre: el deute en sí no és dolent, sinó bo, però s’ha de tenir controlat.
Però hem de vigilar! Si no es controla bé, la quantitat de bitllets que circulen ja no tenen res a veure amb les reserves d’or inicials, cosa que ens porta a l’últim nivell.
Nivell 3: hem muntat un bon pollastre i resulta que no tenim prou or ja. Sabeu què es fa en aquest punt? A rivederci l’or! 🧨
Això és el que va fer el nostre amic, el president Nixon, l’any 1971.
Estats Units (l’imperi que ha governat el món l’últim segle) decideix dir que ara el dòlar ja no està lligat a l’or. Això ens porta a l’últim nivell, en el qual tenim un sistema de les divises fiat (fiat currency). Aquest és un sistema en què els diners flueixen molt fàcilment i que el deute és creat encara més fàcilment. Tot és fantàstic només per un detallat: el valor del dòlar (o l’euro, o el que sigui) és inventat. És un consens.
El Deute
Llavors, normalment, el deute se’n va de les mans perquè a vegades en el món hi ha problemes i es necessiten calers. I sabeu què? Que a vegades hi ha un dia que algú que està ficat dins el sistema diu “No et puc tornar els calers! :D”. I si és un només, no passa res, però si són uns quants, pot haver-hi una reacció en cadena de morositat i el sistema fot un pet com una gla. 💩
Això no és la teoria de l’apocalipsi, que quedi clar. Això històricament ha passat repetidament des de fa segles. Des de l’imperi britànic fins a les dinasties xineses. De fet, sabeu allò que diu la Biblia que cada 30 anys perdonaràs els teus deutors? No és casualitat... 🙄
Avui, a Occident, estem en records històrics de deute i no sembla que hagi de parar de pujar. Per això el meme del Nixon que us he posat una mica més amunt… Vivim en una maleïda Ponzi i no és conya. El dòlar, l’euro, el yen, no tenen valor de per sí. Si vas creant deute i deute, un dia tot fot un pet. I com que els polítics no volen que els hi exploti la patata calenta a les mans, tenen quatre alternatives:
Polítiques d’austeritat: això no li agrada a ningú.
Apujar els impostos: això agrada encara menys.
Reestructurar el deute: com diuen els castellans “pan para hoy, hambre para mañana”.
Crear més diners: d’això, se n’assabenten només els frikis com jo i la gent que governa. És un mecanisme que ajuda moltíssim, ja que si tinc 10€ i te’n dec 5, és més fàcil si passo a tenir 20€ i te’n segueixo devent 5.
Però el punt número quatre no és perfecte… Ja la tenim aquí senyores i senyors: la famosa…
Inflació
I el sistema s’infla. I els preus pugen.
“Molt bé. Però de què em serveix tot això a mi?”
Perdoneu, me’n vaig per les branques. Aquí teniu la resposta: quan una divisa es devalua, els actius financers pugen de preu.
Actiu Financer: títol de propietat sobre un recurs o entitat que genera diners o que té un valor intrínsec.
Un actiu pot ser un pis, pot ser una casa, un terreny, un bon, una empresa privada, una gelateria, un restaurant o una discoteca (a poder ser rendibles), participacions de Inditex, Vodafone, Google o Tesla, també poden ser or, bitcoin... i així un llarg etcètera...
Després de la crisi i el xoc econòmic del 1971, al 1975 es va tocar fons i a partir d’aquí la borsa americana va pujar de manera constant durant 25 anys i va retornar un +2.310% fins la bombolla tecnològica del 2000 mentre el deute s’expandia. És a dir, per 1€ invertit al mercat l’any 1975, 23,1€ a l’any 2000. Nice!
Per què va passar això? Per què, després que el dòlar deixés d’estar lligat a l’or, va pujar tant la Borsa? Perquè era prova de la depreciació del dòlar. Van dir que l’or ja no “l’assegurava”…
Cosa que significa que el dòlar no té valor inherent.
Cosa que significa que la gent perd la confiança en la divisa.
Cosa que significa que la gent es vol desfer dels bitllets per tenir altres coses.
Cosa que significa que els béns i serveis pugen de preu a causa de la demanda.
Cosa que significa inflació.
Cosa que significa que la gent que té calers compra ACTIUS, perquè no vol diners en efectiu.
Cosa que fa que la borsa pugi.
I ara què?
Senyores i senyors, mentre tinguem els nivells de deute que tenim, mentre segueixin imprimint calers, mentre seguim així, la gent amb calers, les institucions i els governs seguiran comprant actius financers perquè necessiten fer calers. I aquests actius aniran amunt, perquè seguiran devaluant les monedes. I així anar fent.
Mentrestant, la gent que no entén com funciona el sistema, que simplement intenta tirar endavant dia a dia, gent com vosaltres i com jo veiem aquest resultat: ara una birra costa 2,50€ quan fa cinc anys en costava 1,80€.
Llavors sento allò de “jo no ‘jugo’ a la Borsa” o “a mi aquestes coses no m’interessen”.
Tingueu una cosa claríssima: No tenim elecció, amics. Estem dins el sistema i, com aquell qui diu:
“Don’t hate the player, hate the game”
Si voleu rajar del sistema o del capitalisme, endavant. Però (a part que el capitalisme té moltes virtuts) mentre el sistema sigui aquest, no us deixeu ofegar per les normes que el composen. Preneu les rendes de les vostres finances i assegureu-vos un bon futur. Sapigueu com funciona. Enteneu-ho.
“El risc més perillós de tots és no prendre cap risc” - Mark Zuckerberg
Conclusions
Per què collons s’ha de invertir?
Perquè no hi ha altra opció. Al 2024 vivim en un sistema inflacionari que fa que per defecte perdem poder adquisitiu. Si vas estalviar 1000€ post-COVID a Catalunya, aproximadament aquests valen 854€ avui per comprar béns bàsics. Segons idealista el preu de lloguer a Catalunya ha pujat un 22% els últims 5 anys. És a dir, aquells 1000€ ara valen 819€ per llogar pisos. Hi ha altres coses que pugen encara més ràpid de preu.
Mentrestant l’acció de Google s’ha apreciat un +236% a data d’aquesta publicació. Not bad!
Si no tenim actius financers que es revaloritzin, ens podríem trobar en una situació molt complicada de cara a futur. No ho podem permetre.
PERÒ EH! No us desmoralitzeu. Amb paciència i constància us juro que és ben fàcil beneficiar-se del sistema.
Qui són realment els esclaus del sistema?
Els esclaus del sistema no és la gent que cobra poc, és la gent que no té actius.
Una persona pot cobrar 4.000€/mes i gastar-s’ho tot en un estil de vida insostenible. Farra, estampant el seu Audi, comprant la crypto que li ha recomanat el cosí del seu gendre i tenir 42 subscripcions que no fa servir. Un estil de vida que el fa ser esclau de la seva nòmina. Això no és ser ric, això és estar condemnat a la famosa carrera de la rata. Sabeu què li passa a aquest crack si ve una crisi econòmica (o no) i el foten al carrer, oi? Ja us ho imagineu…
Així doncs, si teniu el privilegi de cobrar un bon sou... aprofiteu-ho!
I llavors em direu: què passa amb la gent que cobra 1.000€ al mes?
Morgan Housel en la seva brillant obra La Psicologia dels Diners ens explica que Ronald Read, un conserge d’Estats Units i treballador d’una gasolinera nascut el 1921, va morir a l’edat de 92 anys deixant 4 milions de dòlars als seus fills i 4 més per obres caritatives a la seva ciutat. Un exemple de constància, perseverança i humilitat.
Creieu-me, sembla mentida, però estalviar una miqueta, de manera constant, durant molt de temps, et pot fer molta pasta. La qüestió és fer-ho.
Si cobreu un sou humil, no us desmoralitzeu. Actueu. Tingueu constància. I a part d’estalviar i invertir en actius, invertiu en vosaltres mateixos. En seguir creixent, aprenent, estudiant... Tot tindrà la seva recompensa, tard o d’hora.
Perseverança i constància. Creieu-vos-ho.
I per què els mercats financers ens poden fer rics amb relativa facilitat (a tots, no només a uns pocs).
Hi ha dues raons per les quals la Borsa puja.
Una de les raons ja us l’he explicada en aquest article: la inflació del sistema monetari.
La segona raó és perquè la Borsa està composta d’empreses. Aquestes empreses, quan fan bé la seva feina, generen beneficis. Són empreses que competeixen, que busquen les ments més brillants, que busquen millorar dia a dia.
Google té 12.488.000.000 accions en circulació. Si teniu una acció de Google, significa que sou propietaris d’un 0,00000000008% de l’empresa. Significa que teòricament, dels 73.795.000.000$ de benefici que van fer l’any 2023, us en pertoquen 6$. Significa que els 182.000 empleats i enginyers brillants de Google estan treballant, parcialment, per vosaltres.
La productivitat genera activitat econòmica, aquesta genera beneficis i això genera riquesa. No us ho perdeu.
El que us vinc a dir avui és que tingueu ment oberta amb el món de la inversió. Val la pena, és interessantíssim i us pot fer tenir una vida, no sé si més feliç, però més segura, interessant i menys incerta segur. I això és qualitat de vida.
Més endavant parlaré sobre què podeu fer a nivell pràctic, perquè entenc que tot plegat pot ser aclaparador. Però no passa res. Hi ha maneres de invertir que no suposin grans riscos. La qüestió és ser constant, tenir una estratègia i tenir les coses clares. Estalviar, invertir, repetir. Un dia d’aquests us despertareu, mirareu les vostres contes de inversió i us endureu una sorpresa molt agradable.
Després em convideu a sopar i ja ho tindríem 🤣🙄
Seguirem. Poc a poc i bona lletra. Sabent això ja ho tenim molt més fàcil.
Si voleu fer-me algun suggeriment o pregunta contacteu-me a alzinacapital@gmail.com
Una abraçada ben forta!
Arnau