#8: La relació Rendabilitat-Risc
Per què arriscar-se és l'única manera de guanyar... si ho fas amb cap.
Hola llegendes,
.
A l’estiu del 2020, amb la ressaca emocional post-confinament, vaig presentar el meu Treball de Fi de Màster. Sí, després d’un any d’acabar les classes. Coses d’aquest país.
El títol d’aquest treball era “Elaboració i construcció d’una Cartera d’Actius” (un pèl redundant, la veritat). Pot sonar molt bé i... sabeu què? Em van posar molt bona nota. Però la realitat és que vaig vendre més fum que altra cosa. Era un treball força “basureta”. Tocava molts temes inconclusos i sense endinsar-m’hi gaire.
En aquell moment em pensava que ja en sabia molt de tot plegat. Havia flirtejat (flirtejat fort), amb el món de les cryptos (històries per un altre dia), m’havia anat bé (i no tan bé) i això em va fer endinsar-me en el món de la Borsa. Però això no significa que en sapigués tant.
Del que sí que puc dir que ja començàvem a tocar-la bastant, era l’enfocament. La mentalitat. I, juntament amb aquesta, uns coneixements genèrics molt rellevants. Que irònic, que la part més important del que vaig dir al TFM, i del que us vinc a parlar avui, fos el primer punt del treball: la relació rendibilitat-risc. Aquí teniu l’índex del treball:
Gas al matalàs, doncs!
.
El risc és un concepte que a priori pot semblar molt abstracte. Què collons és el risc?
La Wikipedia ho defineix com:
Risc: el dany potencial que pot sorgir per un procés present o esdeveniment futur.
Així doncs, és el que ens hi estem jugant, el que podem perdre. Però el que podem perdre fent què? Una aposta (preferiblement una aposta fonamentada, no una aposta de casino).
Dit això, ningú té ganes de perdre perquè sí. Això seria absurd. Si ens hi apostem alguna cosa és perquè hi ha una probabilitat de guanyar-hi alguna altra cosa. I això ens porta a la relació rendibilitat-risc.
Ha sigut demostrat per activa i per passiva que aquestes dues magnituds estan correlacionades. Pot ser més o menys exacte, hi ha apostes que són pitjors i n’hi ha de millors. Però el tema és que si vols guanyar, t’has d’arriscar. Per altra banda, si vols arriscar-te poc, a priori, podràs guanyar-hi poc. És prou intuïtiu.
Tornant al meu TFM del 2020, us deixo un fragment part de la introducció del treball. Em vaig posar força poètic:
Ja fa un temps, vaig adonar-me d’una cosa que no m’havia plantejat mai: si deixem els nostres estalvis guardats en una conta bancaria o sota el coixí, tant se val quina de les dues, els nostres diners es devaluen a mesura que passa el temps. Per mi això és un pensament pertorbador, ja que implica que la pròpia naturalesa de l’estalvi perd part del sentit que té, ja que es veu afectada de manera molt directa i negativa per la inflació. No només tenim els nostres diners quiets i arraconats sense fer-los treballar, sinó que n’estem perdent! No físicament, no es que ningú ens robi, però perden valor.
Per tal de poder fer créixer la nostra riquesa sense haver de preocupar-nos-en, és fonamental saber unes quantes coses de finances i inversió. Està clar que el status quo per defecte i la zona de confort del que és (o almenys diria que és) la majoria de la gent, és tenir els diners guardats en un lloc ben segur per tal de tenir-ho tot ben controlat i no assumir cap risc extra. És una decisió raonable, lícita però, òbviament, subjectiva. Des de la meva humil opinió, també és la decisió que ve donada per defecte en la societat, especialment en la societat dels països del sud d’Europa.
Així doncs... és la millor opció? Personalment, crec que no ho és pas.
I un parell de pàgines després d’això, adjuntava la primera imatge dins el cos del treball, la qual és la informació més important de tot el treball, diria jo:
El que veiem en aquesta imatge són els retorns monetaris de les accions d’empreses petites (blau fosc), grans (blau clar), bons del govern (taronja) i lletres del tresor (verd) des del 1926 fins el 2015.
Es veuen coses interessants com la gran depressió després del Crack del 29, els efectes de la segona guerra mundial, la crisi immobiliària del 2008, etc... El número final és la quantitat de dòlars que tindries per dòlar invertit després d’aguantar-los durant aquests 89 anys. Ja ho sabeu, que això del llarg termini acaba pagant bé.
Pels que no hi estigueu familiaritzats:
Les lletres del tresor són valors de renda fixa, és a dir, préstecs amb un interès concret fix, que donen uns diners X al venedor ara i retornen uns diners X+i (interès) d’aquí uns mesos (de 3 a 12).
En paraules més simples: és un préstec que emet el govern perquè els ciutadans els hi paguem la festa que, com si no paguéssim suficient ja, resulta que amb això els hi fem de banc personal.
El tema de les lletres del tresor és que donen un interès baix i fix a curt termini. En altres paraules, són un actiu amb molt poca rendibilitat i (suposadament!) molt poc risc.
Els bons del govern són, també, valors de renda fixa que donen un interès a qui els compra, similars a les lletres del tresor.
El que passa és que aquests tenen una duració més llarga (de 3 a 5 anys), cosa que els fa més arriscat (més coses poden anar malament en quatre anys que en només un).
Així doncs, donen un interès fix a mitjà termini i relativament baix però superior al de les lletres.
Les accions de les companyies són participacions en la propietat d’aquestes empreses.
Les accions poden donar dividends (repartir part del seu benefici) o revaloritzar-se però el seu valor és variable ja que cotitza en els mercats de capital.
La idea és que les accions de companyies tenen més risc perquè no saps quin retorn et donaran, però tenen la possibilitat de revaloritzar-se significativament.
A més a més, les companyies grans estan més establertes i (de mitjana) són més previsibles que les companyies més petites. Així doncs, tenen menys risc associat però menys capacitat de fotre un pelotazo.
Per acabar, aquesta força grisa que ho impulsa tot cap amunt és la famosa inflació.
.
Per interpretar el risc en aquesta imatge, heu de mirar com d’estables o variables són les línies.
Com podeu veure, com més arriscat és l’actiu, més variable (o com es diu tècnicament: més volàtil) i, així, més atacs de cor cada vegada que mirem el mòbil per veure quants calers ens queden...🥶
Però també més retorn!!! Especialment a llarg termini.
Amb aquesta foto, teniu tot el que necessiteu per entendre la relació rendibilitat-risc.
Si una cosa té el món de la inversió, és que hi ha molts conceptes que es poden traslladar perfectament a la vida real. La relació rendibilitat-risc n’és un exemple claríssim. Això aplica als esports, a les relacions sentimentals, la vida professional, etc...
La clau de tot plegat és la següent: hem de saber quina és la nostra tolerància al risc. Persones diferents, d’edats diferents, amb tarannàs diferents, ingressos diferents i ideologies diferents, tenen toleràncies al risc diferents.
Coneixeu-vos a vosaltres mateixos, aneu aprenent poc a poc, vigileu de no jugar amb foc i arribareu a un punt de comoditat que us permetrà invertir, estant tranquils, fent diners mica en mica i no haver de patir per la inflació ni tampoc per si us llevareu dema, veureu que heu perdut part dels vostres calers i que us agafi caguera. 💩
Però... com ja us vaig il·lustrar en la meva primera Newsletter, m’agrada la frase del Mr. Zuckerberg:
“El risc més perillós de tots és no prendre cap risc” - Mark Zuckerberg
O com els catalans diem, entranyablement: qui no arrisca no pisca.
Si no ens arrisquem, creiem que no hi perdrem res, però la realitat és que hi perdem per defecte. Així que val la pena arriscar-se. El risc té la seva recompensa. Però hem de controlar el risc. En tots els aspectes de les nostres vides.
Personalment però, soc de l’escola de pensament de que quan surt una oportunitat clara, que coneixem, que hem analitzat bé i que entenem bé, cal entrar-hi amb força. Cal arriscar-se, perquè llavors és quan podem tenir retorns que ens canviïn la vida.
Tot i així, sang freda i estratègia. La mentalitat és la de sempre: llarg termini, constància i perseverança.
La setmana que ve parlarem d’un concepte molt lligat a la relació rendibilitat-risc: la famosa diversificació.
.
Si ja us estan venint ganes de menys teoria i més pràctica, us recomano la meva Newsletter de pagament 😉. Mentrestant, encara us faré esperar una mica més abans de començar a emmerdar-nos de veritat. Amb conceptes i teoria que, des de la meva perspectiva, crec que va molt bé estar-hi familiaritzat.
Apa, déu siau!
Arnau