#40: Potser el sistema és més fràgil del que ens pensem... i TOT O RES.

Setmana 18.2025: Moviments extraordinaris i una companyia ben posicionada per arreglar problemes elèctrics com els d'ahir

Estimats,

Just acabo de tornar d’una escapadeta de Setmana Santa i no havia tingut temps d’estar pendent de gaires coses.

Dit això, la setmana passada va ser Sant Jordi i tenia un petit regalet per vosaltres: si no en teniu prou amb el contingut d’Alzina Capital, recentment he començat un altre experiment, juntament amb tres persones a qui val la pena escoltar.

Us presento el Tot o Res: el podcast d’actualitat per gent poc políticament correcta. Una tertúlia desenfadada amb el Guillem Casòliva, el Borja Surís, el meu germà Robert Saborido i jo mateix. Hi parlem d’economia, geopolítica, empresa, cultura i molt més, sempre des d'una visió catalanocèntrica.

Ens podeu trobar a YouTube i Spotify.

Hi ha moltes coses que els mitjans tradicionals d’avui en dia no tracten suficientment ni amb la maduresa i les subtileses pertinents, ja que estem en un món complex. Doncs bé, d’autoritat potser no en tenim gaire, però els temes que tractarem són importants i els mirarem a la cara sense necessitat de ser políticament correctes.

Ja ho sabeu, doncs 😉

---

Dit això, avui us vinc a fer un post més aviat curt i reflexiu.

Ahir va passar una cosa que temia que podés passar des de feia un temps.

Vivim en un món que ha abandonat el que és analògic i el que és mecànic per entregar-nos a l’electrònica. I és magnífic perquè això ens ha portat moltíssim progrés, però ens hem d’assegurar de ser robustos i menys fràgils.

Ahir, pel que sembla, tot Espanya, Portugal, el sud de França i sembla ser que algun altre país Europeu van patir una apagada elèctrica sense precedents que va deixar a tota la societat amb el cul a l’aire. Va ser espectacular. Sembla ser que a les 12:33 d’ahir es van perdre 15 GWh de cop. Una absoluta burrada.

Aquí teniu al nostre estimat Viggo Mortensen amb el cul a l’aire a l’estació de Sants, ahir:

Sort que ha durat el que ha durat i que avui podem rebre aquest butlletí amb tota normalitat, tot i el caos que encara es viu per alguns llocs. No és que sigui dels que es posen barrets de paper de plata i els hi encanten les conspiracions, però tot és “hihi haha” fins que resulta que el que va passar ahir és més greu del que sembla i l’apagada dura 48 hores, 72 hores, una setmana... Aquí és quan començaríem a veure com de dependents som dels recursos que consumim tots dia a dia. Reflexionem.

I, dins d’aquest context de caos, com no podria ser d’altra manera, s’ha tornat a veure clarament: els dirigents d’aquest país són uns INÚTILS.

Si volen, que em fotin a la presó per dir-ho i que confirmin que vivim en un estat semi-totalitari.

Havien passat 3h des de l’apagada i la única cosa que van ser capaços de dir a una població desorientada i nerviosa va ser “minimitzar el transport que no sigui necessari i mantenir la calma, que hi estem treballant”. Em sembla magnífic, però potser es podria dir els primers 30 minuts. 8 hores després de l’apagada, encara hi havia gent que no sabia res.

Ho vam veure a la pandèmia i, més recentment, ho vam veure amb la DANA que va afectar València: no estan a l’alçada. I quan les coses van maldades, ens poden deixar a tots plegats venuts. Sort en tenim de la bona gent que, en aquestes situacions, ajuda als que ho necessiten.

Sense voler fotre-li més cullerada al tema ni posar-me a analitzar res del que va passar (perquè no tinc l’autoritat per fer-ho), simplement us vull llançar aquesta reflexió:

A vegades, el sistema és més fràgil del que ens pensem. Ja sigui des de l’àmbit energètic, de la salut pública, de les emergències, del transport... o del que és purament econòmic. Així que “al tanto”.

Ja ho hem repetit moltes vegades: les crisis vindran. Són inevitables. I no les podem controlar pas. El que sí que podem fer és estar prou ben preparats per tal que no ens enganxin amb els pixats al ventre.

Espero que estigui equivocat, però alguna cosa em diu que en el proper parell de dècades que venen sorgirà alguna crisi econòmica, ja sigui a Catalunya, Espanya, Europa o el món occidental en general, que farà que les passem putes.

No cal que em posi a fer dissertacions sobre el deute públic, les polítiques monetàries o el total desastre que poden suposar les pensions. Són temes que acostumen a ser avorrits, oi? Curiós. Sembla casualitat. Perquè des del punt de vista polític són un absolut tabú. Cap polític vol adreçar aquest tema perquè és una bomba de rellotgeria que ningú vol carregar-se i que compromet els seus interessos curt-terministes i els seus amiguismes i cadiretes.

Així doncs, altra vegada, espero estar equivocat. Però crec que en algun moment “pillarem”. Mentre les coses vagin bé, l’única cosa que recomano és preparar-se una mica, invertir, comprar actius, prendre riscos controlats i, com diuen en anglès, “hope for the best, but prepare for the worst”.

.

Au, doncs. Que tingueu una bona setmana i gràcies com sempre per ser aquí i pel suport que mostreu sempre.

Malauradament, Substack de moment no em permet habilitar comentaris en un post en què hi poso contingut de pagament.

Aquí teniu una “nota” de Substack on podeu comentar en cas que vulgueu.

.

A continuació, us presento uns moviments extraordinaris que vaig fer arrel de les caigudes continuades del mercat per apropiar-me d’una companyia que, precisament, està molt ben posicionada per ser extremadament rellevant en el sector energètic.

Una abraçada,

Arnau